L'Església desconfia de la refundació de la Legió de Crist

Seixanta-un legionaris de Crist es reuneixen en un edifici dels suburbis de Roma. Els periodistes intenten saber, fer preguntes. El portaveu avorta les peticions: «De moment, no hi ha entrevistes», respon. La seqüència es repeteix des de fa tres setmanes. És el temps que fa que està en marxa el capítol general de la Legió de Crist, la més gran i poderosa congregació catòlica, intervinguda pel Vaticà des del 2010. Circumstància que, malgrat això, no ha aplacat els recels de les víctimes i de la mateixa Església.

La raó de l'opaca trobada és que s'ha de refundar l'organització. En concret, es tracta de nomenar un cap i redactar uns nous estatuts. Tot, per l'escàndol dels abusos sexuals comesos pel seu fundador, Marcial Maciel -pare de diversos fills i ja mort-, i altres legionaris, i per la xarxa de poder i silenci existent dintre de la Legió, fets que fins i tot han acabat formant part de la documentació en mans del Comitè de la Convenció de Drets del Nen de l'ONU que aquests dies avalua la resposta de la Santa Seu als abusos del clero.

VELLS COSTUMS / Però els vells costums són difícils d'extirpar. Així, a la direcció general legionària de Roma, on es porta a terme la reunió, l'hermetisme és complet. Poc o gens se sap del que realment hi passa allà a dins. La Santa Seu també manté el silenci. Almenys públicament i oficialment. Només fora del recinte vaticà alguns manifesten la seva irritació. «No sé com s'acabarà aquesta història. S'han comès tants errors i encara hi ha tants punts foscos...», diu un prelat de la cúria romana. «És evident que al Vaticà hi ha inquietud, i més tenint en compte que Maciel era un personatge lligat a Joan Pau II, que serà canonitzat a l'abril», argumenta el vaticanòleg Francesco Peloso.

Les informacions conegudes expliquen la preocupació de l'Església. Als escàndols del passat i la sagnia de desercions que pateix la Legió des del 2006 -quan Benet XVI va ordenar a Maciel retirar-se a la vida privada-, s'hi han afegit tres greus sortides just abans del capítol. Al novembre, Deomar Guedes va deixar el càrrec com a conseller i se'n va anar a viure al Brasil en una casa no pertanyent a la congregació, denunciant que el sistema de Maciel encara belluga. A la Legió es fan anar «propietats amb societats civils burlant la llei eclesiàstica», va escriure, entre altres coses.

Després se'n van anar el nord-americà Timothy Meehan i el francès Antoine Coelho, que havien estat elegits per participar en el capítol.

Contactat per aquest diari, Coelho va declinar ser entrevistat, però va confirmar que ha abandonat la Legió. En paral·lel, van prosseguir les crítiques de víctimes i exlegionaris. El dia del començament de la reunió, el 8 de gener passat, el moviment francès d'exlegionaris i víctimes de la congregació Lourdes 2013 va enviar un comunicat en què titllava d'«operació de façana» les reformes en curs. «La Legió és com un malalt de càncer que es nega a tractar-se. Molts abusos segueixen ocults, en particular a països de l'Amèrica Llatina on aquests temes són tabú», denuncia David Cohessy, director executiu de la combativa organització nord-americana de víctimes de pederàstia eclesial SNAP. No hi ajuda, és clar, que personatges com Luis Garza Medina, exmà dreta de Maciel, participin en el capítol.

Notícies relacionades

Un profeta fora de la moralitat

«La Legió utilitza la suggestió de les sectes»

DERIVES SECTÀRIES / Lluny del Vaticà, ataquen també des de dins de l'Església. En una carta en mans d'aquest diari, l'arquebisbe de Marsella i president dels bisbes francesos, Georges Pointer, va reconèixer recentment l'existència de «derives sectàries dins de les mateixes institucions de l'Església». I va continuar: «En nombroses ocasions, hem alertat els fidels de la perillositat de certs grups [...] i hem demanat a aquests responsables [dels grups] respondre a les nostres peticions. Però molt sovint, hem rebut de part de les persones a qui ens dirigíem únicament silenci i menyspreu», va escriure Pointer en aquell document del 7 de novembre passat, dirigit a un grup de víctimes i exlegionaris. Crida l'atenció que Pointer, que va ser nomenat al mes d'abril en el seu càrrec, és considerat pròxim al Papa.

I aquesta és la gran incògnita. ¿Coneix Francesc els detalls del cas de la Legió? Segons Peloso, sí. «El Papa és jesuïta i llatinoamericà, sense mencionar que són 20 anys els que fa que es parla de l'assumpte. És impossible que no en sàpiga res», afirma. Sigui com sigui, serà ell qui haurà de ratificar la constitució legionària després que aquests l'acabin, cosa que s'hauria de produir ben aviat.