Wert torna l'esplendor perduda als visigots

La història bàsica serà la mateixa,  centrada en els orígens de la nació i l'esplendor de l'imperi espanyol, en totes les comunitats autònomes. La llei Wert pretén deixar lligats i ben lligats aquests continguts en l'esborrany de currículum bàsic per a primària, ESO i batxillerat. Així, fixa que entre els 6 i els 18 anys els alumnes hauran d'estudiar des d'Atapuerca i Altamira fins al rei Joan Carles passant pels visigots, els Reis Catòlics, Carles I i el Segle d'Or. L'homogeneïtzació quedarà blindada per les revàlides, ja que, encara que les comunitats poden afegir-hi «elements propis», tan sols s'examinarà del que figura en el currículum estatal.

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

Tampoc l'ensenyament sobre l'entorn natural, social i cultural s'escapa del ferri control de Wert al fixar el ministeri el 100% de la matèries troncals en aquesta àrea. Per evitar els localismes, segons ha defensat en reiterades ocasions, s'ha eliminat l'assignatura Coneixement del Medi i s'ha reemplaçat per les més tradicionals de Ciències de la Naturalesa i Ciències Socials. També desapareixen Educació per a la Ciutadania, Educació Cívica i Social i Ciències per al Món Contemporani. Aquesta última, que era un intent de millorar la formació científica dels batxillers, enutjava l'Església perquè abordava assumptes com l'ús de cèl·lules mare, la clonació, la fecundació in vitro i l'evolucionisme, i era un instrument per «adoctrinar».

Per evitar sorpreses, a Filosofia de primer de batxillerat es detalla l'estudi d'autors com Plató, Marx, Nietzsche, Ortega y Gasset o el filòsof liberal alemany Habermas. Col·lectius de professors apunten que tant de dirigisme pot entrar en col·lisió amb la llibertat de càtedra.