Joaquim Ollé: «Em va passar el tren de la vida pel cap i vaig pensar: 'És el final'»

-Continuï.

-Bé, vam arribar a una rotonda a l'entrada de Tortosa. Ens vam creuar amb els Mossos i la policia local, però ningú ens va dir res. Jo vaig tirar pel que seria la C-12, que uns metres més enllà de la rotonda passa sota les vies del tren i fa com un gual. ¿I sap què? Estic viu perquè els altres dos cotxes que venien amb mi em van seguir. No tenien per què fer-ho: uns anaven cap a Ulldecona i altres cap a Amposta. Però em van seguir.

-¿El gual estava inundat?

-Miri, jo vaig posar la tracció a les quatre rodes però només hi havia un pam, un pam i mig d'aigua, ni tan sols cobria la vorada. El cotxe anava bé, però de sobte de terra va comen-

çar a sortir aigua a borbollons i es va aturar.

-Carai. ¿Què va fer?

-Jo en situacions extremes m'acostumo a tranquil·litzar bastant. Com que sóc fumador, vaig encendre un cigarret. Els del cotxe del darrere em van cridar, em van preguntar què passava, i els vaig dir que ja sortiria d'allà. Vaig baixar la finestreta del copilot i vaig veure que l'aigua seguia pujant. Llavors es van encendre  els llums del cotxe, el tauler, tot, i la finestreta no va baixar més, les portes es van bloquejar… El cotxe ja no estava adherit a terra. M'ho van dir els del darrere.

-¿Però l'aigua hi entrava?

SEnDNo, el cotxe per dins encara estava sec. Però llavors va parar el borbolleig i el cotxe va començar a inundar-se per dins. En 20 segons, l'aigua estava a l'altura de la guantera.

-Devia cridar de pànic.

-Doncs no. ¿Sap per què? Perquè no m'imaginava que l'aigua taparia tot el cotxe.

-I aquestes coses no li passen a un, ¿oi?

-També, i perquè jo penso que visc en un país civilitzat on aquestes coses no passen. El cas és que la Marga, que venia al cotxe del darrere, al veure què passava es va posar histèrica; va veure un cotxe de bombers que passava i va baixar a aturar-lo. Mentrestant, l'aigua seguia pujant i ja la tenia al pit. Llavors vaig pensar: 'S'ha acabat, això s'ha acabat. Ja no podia fer res, ni sortir per la finestreta ni obrir la porta. Em va passar el tren de la vida pel cap i vaig pensar: 'És el final'.

-¿Com es va salvar?

-Llavors vaig veure una cara a la finestreta, un bomber. N'hi havia quatre al voltant del cotxe i un d'ells va poder obrir una de les portes del darrere. Em van treure a pes, em van deixar a terra i quan em vaig girar, el cotxe no es veia. Estava cobert d'aigua.

-Em va dir per telèfon que està molt enfadat. Amb l'Administració.

-Sí. Vaig fer investigacions i vaig saber que aquest és un punt problemàtic, i que està qualificat com a inundable. Però a més, amb els informes que vaig demanar d'aquell dia em vaig assabentar que les bombes no van donar l'abast per retirar l'aigua. Després la pluja va tallar el subministrament elèctric i ho van haver de fer manualment. Però la ­responsabilitat no és meva.

-¿Ho va denunciar?

-Vaig buscar un advocat, però em va dir que per posar en marxa la via judicial havia de posar 12.000 euros sobre la taula. Jo no tinc aquests diners. Tinc un plet administratiu amb la Generalitat però em donen allargues. Volen que s'esgotin els terminis.

-¿I què pretén?

-Miri, jo vaig pagar 9.000 euros per arreglar el cotxe, i estaria bé, sens dubte, recuperar aquests diners, però no ho faig per això. Ho faig perquè em sembla indignant el tracte rebut, perquè ningú de l'Ajuntament de Tortosa em va trucar per preguntar com estava, perquè em sento desemparat com a ciutadà. I sobretot per això: perquè des que a mi em va passar…

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

-¿Quan va ser?

-El 17 de novembre del 2012. Des que a mi em va passar, aquest tram ja s'ha tornat a inundar un altre cop, i tornarà a passar. I no vull que ningú hi mori.