Una cadena humana clama per la cancel·lació del projecte Castor

«Som una terra oblidada, sempre tan lluny dels grans punts d'interès, però bé ens mereixem una casa neta i pulcra com la dels altres». La casa és la seva terra i la reivindiquen neta de magatzems submarins de gas com el Castor. Això ve a dir la lletra de la cançó que Pepet i Marieta, grup format per músics de les Terres del Sénia, ha compost especialment com a banda sonora per a la lluita contra el projecte gasista al davant de la seva costa, el condicionament del qual ha provocat una crisi sísmica amb més de mig miler de moviments. Ahir, als manifestants que malgrat el vendaval van resistir fins al final de la protesta, portada a terme al voltant de les instal·lacions terrestres del Castor, a Vinaròs, se'ls devia assecar la gola cantant a crits la tornada de la peça musical: «No ho volem, no ho volem…».Aquest mateix lema lacònic i directe repetien el miler de veïns d'Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Ulldecona, Vinaròs, Benicarló i Peníscola, entre d'altres, que van formar una cadena humana que va envoltar la planta terrestre del Castor i que es van mostrar disposats a prendre part en totes les manifestacions que es convoquin fins a veure «desmantellat el Castor i restablerta mediambientalment la zona», va assegurar Áurea Valderrama, una portaveu de l'Assemblea Ciutadana de Vinaròs.

DEPURAR RESPONSABILITATS / Els convocants, a més a més de reiterar la seva petició de clausura de les instal·lacions, van exigir «una investigació que determini les evidents responsabilitats polítiques i administratives i la més que probable negligència de l'empresa Escal en la tramitació i l'execució del projecte».

Notícies relacionades

Una quinzena de grans ciutats encara no multen els vehicles vetats

Un registre ‘online’ permetrà a les ciutats multar a les ZBE

Félix Méjica i Mercedes Álvarez ressaltaven amb les seves samarretes grogues antifracking entre un mar de samarretes verdes anticastor. «Venim d'Astúries i som turistes a Vinaròs, i quan venim a un lloc ens agrada conèixer el seu patrimoni i també els seus problemes, i en aquest cas ens hem sumat a la protesta perquè és semblant al que ens passa amb el fracking. Que no puguin posar ara indústries perjudicials en zones rurals on tant ens ha costat desenvolupar-nos amb valors de conservació», es lamentava Félix.

«A les Filipines estan vivint una catàstrofe, però és natural, potser aquí estem a temps d'evitar-la», apuntava Mari Carmen Gómez, d'Alcanar. «De moment ja en patim els efectes: s'espanta el turisme i es desvaloritzen les nostres propietats. I si fem autocrítica, ho hauríem hagut de veure abans», afegia Fran Cervera, de Vinaròs.