testimoni directe

L''homo erecte' fa 15 anys

38 milions d'homes prenen Viagra al món. A Espanya, el 12% de la població masculina pateix disfunció erèctil.. Però abans del 1998 els que en tenien ho patien en silenci. Allò afectava directament l'epicentre de la virilitat. La doctora Ana Puigvert, directora de l'Institut d'Andrologia i Medicina Sexual, ha viscut la «revolució sexual» d'aquesta pastilla miraculosa des dels seus assajos clínics. Aquí explica com va canviar la seva vida i la dels seus pacients.

Des que la Viagra va aparèixer al mercat, el terme ’disfunció erèctil’ va desterrar el d’’impotència’ i la seva eficàcia va tornar a il·luminar moltes alcoves.

Des que la Viagra va aparèixer al mercat, el terme ’disfunció erèctil’ va desterrar el d’’impotència’ i la seva eficàcia va tornar a il·luminar moltes alcoves.

6
Es llegeix en minuts
ANA PUIGVERT

Per entendre perfectament el que va significar la Viagra en les nostres vides és important saber quin era el panorama previ: abans de la pastilla blava no es parlava de «disfunció erèctil», sinó que es feia servir el vocable «impotència» per descriure aquella situació en què l'home no aconseguia una erecció adequada. Aquesta diferència semàntica feia que els afectats s'avergonyissin i anessin capcots per la vida.

A més, tampoc existia una clara definició científica i consensuada de la impotència. No es tenia en compte com a tal la sexualitat de la parella i, encara menys, la sexualitat en parella. No s'havia aprofundit en el mecanisme d'acció de l'erecció i se sabia ben poc -o gairebé res- de l'etiopatogènia de la disfunció erèctil. No es tenia un coneixement profund de la biopatologia del mecanisme de l'erecció.

En aquest marc, la nostra capacitat terapèutica per tractar els pacients era limitada ja que no disposàvem de fàrmacs que, per via oral, ens permetessin aconseguir resultats adequats.

I el que era més important: la sexualitat seguia sent un tabú i la immensa majoria d'homes afectats d'alteracions de l'erecció patien en soledat aquest procés. Era gairebé impensable anar al metge per expressar l'ansietat per no poder realitzar una funció natural del seu propi organisme.

Als anys 90 apareixen en fòrums científics i en revistes de famós prestigi els primers articles en què es parlava d'un fàrmac que, actuant com un vasodilatador, permetia a homes que presentaven dificultats per manternir una erecció recuperar una activitat sexual completa i normal.

En aquella època jo era una joveneta il·lusionada amb el meu futur professional en un món d'homes: l'andrologia. Vaig rebre l'encàrrec del meu cap de servei d'Andrologia a la Fundació Puigvert, el doctor José María Pomerol, de participar en un assaig clínic d'un nou fàrmac per al tractament de la disfunció erèctil. Aquest va ser el nostre primer contacte amb resultats satisfactoris que ja ens van fer sospitar el futur prometedor d'aquest nou tractament que tenia un nom comercial que encara no coneixíem.

EL NOVEMBRE DEL 1998 es va comercialitzar la Viagra a Espanya i el laboratori Pfizer va posar a disposició de tota la societat -metges, pacients i informadors- un fàrmac que va revolucionar tots els àmbits. Teníem a les mans un preparat farmacològic que ens permetia a tots i a cadascun de nosaltres, dins dels nostres àmbits, canviar les nostres vides i la societat del futur. I així va ser com vam començar a tractar els primers pacients.

Els inicis no van ser fàcils. Van córrer notícies negatives sobre «morts durant l'acte sexual per prendre Viagra», i moltes dones no acceptaven de bon grat la utilització de la pastilla blava per recuperar la vida sexual per por. Vam haver de fer un esforç pedagògic. Però, per una altra part, un nombre més elevat de pacients sol·licitaven aquella pastilla. «Si te la prens, tornes a ser l'home que ja no eres», deien.

Com a andròloga va ser una època apassionant, que m'atreveixo a equiparar amb un procés d'enamorament, ja que la Viagra va obrir un ventall infinit de preguntes, dubtes, desitjos d'investigar i, sobretot, apareixia davant nostre la possibilitat de tractar els nostres pacients amb un fàrmac d'una eficàcia del 70% i una elevada seguretat. El meu interès era tan alt que fins i tot em vaig inventar un sistema per mesurar l'índex de rigidesa del penis. Vaig agafar un calíper -un mesurador del percentatge de massa de greix-, i vaig anar calculant la diferència entre la rigidesa del penis i la seva correlació amb la dosi de Viagra i els indicadors Doppler.

Però la clínica diària també es va enriquir, ja que la consulta andrològica de la disfunció erèctil va millorar i ens va permetre afinar molt més en el diagnòstic. La resposta erèctil estava gairebé garantida en un elevat percentatge de pacients, sobretot, quan el tractament venia acompanyat d'un diagnòstic correcte. Sense gairebé adonar-nos-en vivíem una verdadera revolució sexual.

SI LA PRIMERA REVOLUCIÓ SEXUAL va ser l'aparició de la contracepció femenina, que va permetre dissociar la sexualitat de la fertilitat, ara vivíem la segona revolució amb un fàrmac que demostrava que la sexualitat no tenia data de caducitat, que no era un capritx de la naturalesa, sinó un marcador del bon estat de salut. Però també, i fins i tot més important, avui es parla d'«erecció», de «funció sexual», de «disfunció sexual», de «sexualitat de parella». I les dones ja no pronuncien aquella vella frase d'«a mi ja no m'importa». Per tant, la pastilla va provocar, també, una autèntica revolució del llenguatge.

Després de l'acceptació, es va iniciar una etapa molt rica en estudis clínics, reunions d'experts, congressos i conferències que van donar els seus fruits. Els investigadors bàsics van aprofundir en els mecanismes neurobiològics de l'erecció i, en poc temps, es va avançar de manera galàctica. Avui dia es parla de la disfunció erèctil en l'àmbit científic i ja sabem que és un símptoma d'alarma de processos de salut severs.

Sí, és cert, els afectats encara segueixen venint a la consulta capcots. Però fa 15 anys la mitjana de demora per a una consulta per una disfunció erèctil era de cinc anys, i actualment és de menys de tres. I els pacients van a la consulta amb la seguretat que han de resoldre el seu problema d'erecció per viure millor. I a través de l'estudi, diagnòstic i tractament de la disfunció erèctil fem medicina preventiva.

Part de l'èxit ha pivotat en els mitjans de comunicació, que van parlar obertament de disfunció erèctil i de la recomanació de consultar el metge perquè es podia tractar. Això ha anat posant en valor el concepte de la sexualitat de la parella i del paper de la dona en la seva pròpia sexualitat i en la sexualitat de parella. És més, perquè la Viagra funcioni bé hi ha d'haver prolegòmens. Perquè sexualitat no és només un penis erecte. El cervell és el primer òrgan sexual, però el segon són les carícies. De fet, un dels primers espots de la Viagra mostrava com l'home li agafava la mà a la dona. Aquest canvi de paradigma també va beneficiar la sexualitat de les dones.

Notícies relacionades

I LA VIAGRA HA CRESCUT de manera exponencial al llarg d'aquests anys i no s'ha quedat en el camp de la medicina sexual. Actualment coneixem la seva eficàcia en àrees de la medicina com en la pneumologia, la cardiologia o el trasplantaments d'òrgans. Recordo una anècdota que il·lustra de manera perfecta el perfil de la pastilla: un pacient amant de l'escalada em va comentar que quan practicava el seu esport favorit i pujava a grans cims, el resultat del seu esforç físic era millor amb la ingesta d'una Viagra. Al comentar-ho al departament mèdic, aquest em va facilitar un treball sobre el tema ¡demostrant una millor perfusió en aquestes circumstàncies concretes!

Quinze anys després, el fàrmac segueix creixent. Avui l'utilitzen 38 milions d'homes a tot el món. És la pastilla més consumida després de l'aspirina. I també és la més copiada. Tots els que ens dediquem a la medicina sexual continuem igual d'apassionadament enamorats de la nostra professió, seguim estudiant per entendre el complex món de la sexualitat, seguim desenvolupant consensos. L'últim, fa uns mesos, quan 12 societats científiques van ratificar el seu desig de compartir coneixements i acords científics per seguir treballant conjuntament en medicina sexual.