Granges d'escarabats

La piqueta va fer caure un nou edifici aixecat en un terreny prohibit i una marea negra va sortir de la runa en totes direccions. Un milió i mig d'escarabats acabaven de ser alliberats. Wang Pengsheng, que havia començat el negoci sis mesos enrere amb la compra per 100.000 iuans (12.000 euros) de 102 quilos d'ous d'escarabats, meditava la seva mala fortuna.

Això va tenir lloc el 20 d'agost passat a Danfeng (província oriental de Jiangsu). La notícia va servir per donar a conèixer un negoci tan pròsper com desconegut. Les autoritats no haurien demolit la granja si haguessin sabut el que s'hi amagava, però la cria d'escarabats no és un negoci que agraeixin els veïns. Existeixen més d'un centenar de granges d'escarabats a la Xina i el nombre creix exponencialment gràcies a la demanda de la medicina tradicional i la cosmètica. Els escarabats, després de ser alimentats, són extrets dels nius a paletades o amb diferents mètodes d'absorció, es llancen en cisternes d'aigua bullent i es deixen assecar al sol.

El seu preu s'ha multiplicat per 10 en tot just tres anys: el mig quilo ha passat d'1,5 euros a 15, encara que pot arribar fins als 65 euros. El sector disfruta d'un panorama esplendorós. La medicina tradicional xinesa disposa actualment de 1.000 tones d'escarabats i en necessita el triple, segons la publicació Quartz. La indústria emmagatzema els insectes triturats en for­-

ma de pols, un valuós concentrat proteic.

Rendibilitat incontestable

La rendibilitat és incontestable. Tot just es necessita una mínima inversió en ous i un edifici vell. Els escarabats es multipliquen amb rapidesa, s'alimenten de qualsevol resta orgànica i tenen una capacitat de supervivència inigualable en el regne animal. Al seu costat, la cria de porcs o pollastres està sotmesa a un cúmul de contingències ruïnoses. Molts grangers que abans es dedicaven a la cria tradicional s'han passat a la «cria especial», com eufemísticament es coneix el gremi.

Almenys cinc companyies farmacèutiques ja utilitzen pols d'escarabats. Tant la Xina com Corea del Sud estudien la seva ­eficàcia contra problemes tan variats com la calvície i la sida. L'Institut d'Investigació Agrícola de Jeonnam (Corea del Sud) i la Universitat de Farmàcia de Dali (Xina) han publicat treballs sobre les propie-

tats anticancerígenes dels escara­-bats, segons el diari Los Angeles Times. Altres fonts els reconeixen efectes benèfics contra la cirrosi i l'envelliment.

El negoci va néixer després que un professor de medicina descobrís que ètnies minoritàries a les zones muntanyoses de la província de Yunnan (oest) utilitzaven pols d'escarabats per tractar la tuberculosi òssia. Després de més d'una dècada d'investigacions, va patentar el remei com a ingredient de la medicina tradicional.

Els productors esperen estendre els seus escarabats com a pinso per a peixos i animals i com a delícia per a l'home. La inclusió d'insectes en la dieta humana alleujaria molts problemes globals. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura ja va estudiar el tema en un fòrum a Tailàndia l'any 2008. Els ritmes de creixement demogràfic mundial (dels 6.000 milions actuals a 9.000 milions el 2050) i del consum de carn per càpita (20 quilos fa dues dècades, 50 ara i 80 en 20 anys) desborden les capacitats de la ramaderia tradicional.

Escrúpols occidentals

Els insectes contenen altes dosis de proteïnes, vitamines i mi­nerals. La seva cria produeix una desena part de metà i 300 vega-

des menys òxid nitrós que el bes-

tiar. En ­contra seu només hi ju-

Notícies relacionades

Vic elimina el bus per a estudiants vulnerables del pla contra la segregació

Les sentències del 25% del castellà ja afecten 34 escolars

guen els escrúpols occidentals,

que per contra no afecten animals com la llagosta, el cranc o el cargol. Més d'un miler de tipus d'insectes es mengen en el 80% del món, especialment a les zones tropicals.