Per a gent compromesa

De Manolo Vázquez Montalbán a Risto Mejide o Xavier Sardà. De Josep Pernau a Jordi Évole o Joan Barril. De Margarita Rivière a Ana Pastor o Júlia Otero. La història d'aquests primers 35 anys d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA s'escriu amb la ploma esmolada o el precís objectiu d'una legió de periodistes, columnistes, fotògrafs, dissenyadors, infògrafs i editors que han tingut com a denominador comú l'adhesió a uns valors compartits entre el diari i els seus lectors: la veracitat, el rigor, el pluralisme, l'honestedat, la claredat, la protecció de les llibertats, els drets socials i les minories, el rebuig de les desigualtats i la cobdícia, la defensa de la convivència i la cohesió social… Aquests eren els nostres principis al néixer l'any 1978 i, a diferència del cèlebre acudit de Groucho Marx, no en tenim d'altres.

12.489 números d'EL PERIÓDICO, amb el d'avui, testifiquen els profunds canvis que han experimentat el món, Europa, Espanya i Catalunya durant aquest ja prolongat període. Han caigut murs, fronteres i dictadors; n'han vingut de nous a substituir-los. Es va acabar la guerra freda, però es va desencadenar un xoc de civilitzacions de desenllaç encara incert. El terrorisme internacional --sigui d'origen religiós, geoestratègic o d'Estat-- és el nou enemic global. Avui maten més els drones que no pas els soldats.

Els espanyols han recuperat les seves llibertats i han enterrat la por a un retorn al passat. Han conquistat drets i han acariciat la prosperitat en una economia els fràgils fonaments de la qual, no obstant, ara amenacen l'Estat del benestar. Han conegut la glòria i s'han acostat a la misèria. I milions de catalans que durant dècades havien somiat que una altra Espanya era possible es debaten ara entre la resignació i la independència, amb els seus pros i els seus contres.

Notícies relacionades

35 anys amb vostès

EL PERIÓDICO estrena el Club del Subscriptor

Si el món ha canviat en aquestes tres dècades i mitja, també han evolucionat el llenguatge i les llengües d'EL PERIÓDICO, amb l'aparició de l'edició en català el 1997. S'han modernitzat la tipografia, la compaginació, la impressió i el tractament gràfic i infogràfic. Fins i tot s'han multiplicat els canals de transmissió de la informació, ja que s'han sumat a l'edició impresa i els diferents suplements els nous suports digitals, les versions per a mòbils i tauletes i, més recentment, fins i tot els informatius audiovisuals.

El diari ha mudat de pell, però no d'ànima. L'essència d'aquell primer exemplar en blanc i negre, que costava 20 pessetes al quiosc, es manté intacta 35 anys després. Local però amb una visió global, aquesta continua sent una publicació pensada i confeccionada per i per a gent compromesa. La novetat és que a partir de demà aquesta declaració de principis quedarà enunciada, a manera de definició, sota la capçalera d'EL PERIÓDICO, reafirmant així que el nostre únic compromís és el que renovem diàriament amb els nostres lectors.