35 anys amb vostès

Quan va néixer, el 26 d'octubre de 1978, costava 20 pessetes i vestia de rigorós blanc i negre. No obstant, en la seva primera portada ja transmetia un aire trencador. Per exemple, incloïa en lloc destacat un sumari que en un llenguatge col·loquial i pròxim -insòlit en la premsa d'aquella època- comentava alguns dels continguts de l'edició. Era una forma innovadora i àgil d'assenyalar l'agenda del dia. Doncs bé, en aquell primer número, aquell índex d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA començava així: «Bon dia, lectors, aquest diari neix, com qui diu, amb la Constitució sota el braç. És un bon auguri». O sigui, des del minut u de la seva ja llarga trajectòria, EL PERIÓDICO se situava inequívocament al costat de la llibertat, al servei d'una democràcia que en aquells moments encara no estava consolidada. I ho feia amb entusiasme juvenil, però aportant tot el talent d'un equip professional solvent que, dirigit per Antonio Franco, havia de trencar moltes fronteres en el panorama de la premsa diària de l'època.

Aquella nova capçalera portava un grapat d'innovacions que van fer fortuna. Un 'Tema del dia' ocupava el lloc d'honor immediatament després de la portada. La secció Les coses de la vida significava una manera nova d'ordenar els continguts informatius i d'allunyar el diari de la pesada informació oficialista que emanava de les institucions. Hi havia una aposta clara per la informació de serveis (cartelleres, programació de televisió, agendes) i un tractament desacomplexat dels esports i dels espectacles. Hi sovintejaven les peces curtes d'opinió -els 'bitllets', en l'argot del diari- i en general era un diari de lectura ràpida.

Amb la perspectiva que donen tres dècades i mitja al quiosc, es pot dir sense petulància que EL PERIÓDICO va marcar estil. Moltes d'aquelles novetats audaces com altres que van venir després han estat imitades per moltes altres capçaleres. Per exemple, EL PERIÓDICO va ser el primer diari d'informació general que va introduir el color; va ser pioner a crear les seccions de fotografia i infografia, amb veu al consell de redacció, per donar més qualitat visual a les pàgines; el 1997 va treure al carrer la seva edició en català, paral·lela a la de castellà; dos anys abans, el maig del 1995, va ser la primera capçalera d'Espanya a presentar una pàgina web.

Impacte sense perdre rigor

Els equips que elaboren diàriament les edicions en paper i la digital d'EL PERIÓDICO han anat, òbviament, canviant. Però en tot aquest temps s'ha creat una escola professional, una forma pròpia i reconeixible de fer les coses. Un repàs a les portades de tot aquest període indica que sempre ha estat en la intenció d'EL PERIÓDICO explicar les coses de manera directa, original i buscant la complicitat dels lectors. El diari ha sabut buscar l'impacte sense perdre el rigor, informar sense embuts, però perseguint  la profunditat.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO estrena el Club del Subscriptor

El diari obre taquilla 'on line' per als millors espectacles

La difusió del rotatiu va créixer ràpidament fins a situar la capçalera en la primera posició de vendes en quiosc a Catalunya, condició que encara ostenta. La seva línia editorial progressista i defensora d'un catalanisme integrador va trobar molt bona acollida en la societat. A les pàgines d'opinió del diari hi han col·laborat en tres dècades i mitja firmes de tot l'espectre polític i social, cosa que ha convertit en realitat el somni del primer editor del diari, Antonio Asensio Pizarro, d'aixecar un mitjà d'informació compromès amb la veritat i capaç de reflectir la pluralitat de la societat catalana.

Notícies de proximitat

Un altre dels fonaments de l'èxit d'EL PERIÓDICO ha estat el fet de saber conjugar les notícies de proximitat amb una presència en els grans esdeveniments internacionals. El diari ha estat en primera línia en els conflictes bèl·lics, ha explicat la transformació d'Europa i posseeix una àmplia xarxa de corresponsals que han permès contextualitzar els fenòmens derivats de la globalització. Paral·lelament, ha estat pendent de l'entorn pròxim -els barris, les universitats, el comerç- i durant els últims anys ha obert gràcies a internet una vida fluida de participació dels lectors.