José Ramón Bauzá: sol davant la marea verda

Estic segur que els professors comen-çaran les classes i s'aprovarà el Tractament Integral de Llengües (TIL)», va sentenciar José Ramón Bauzá, després del revés judicial que li impedia aplicar el trilingüisme i que va esquivar amb un decret llei dictat dues hores després. Una acció política que «fa molta ràbia» i davant de la qual només queda «aguantar-se», en paraules del Tribunal Superior de Justícia de Balears. Una maniobra tendenciosa que ha acabat la paciència del tranquil caràcter insular, bolcat en una vaga indefinida de dimensions mai vistes.

Armats amb samarretes verdes, docents, famílies, inspectors i la universitat han conformat un autèntic tsunami que ha desbordat totes les previsions. A l'altre costat, un president atrinxerat, encoratjat pels sectors més reaccionaris del PP i convençut de complir una missió històrica, «alliberar Balears de la imposició del català», obviant que l'ordenament lingüístic data de 1986 i que es va aprovar per unanimitat, sota la presidència del també popular Gabriel Cañellas, que ha deixat de parlar-li.

Les primeres alarmes

«Està obsessionat que vol ser el president que enterri la immersió lingüística», lamenta un altre expresident del PP, Tòfol Soler, que ha donat 200 euros a la caixa de resistència de la vaga educativa. Bauzá (Madrid, 1970) ja va ensenyar les urpes en la campanya electoral del 2011, amb un discurs que sobrepassava el programa del partit. «Eliminaré la llei de normalització lingüística», va anunciar en una entrevista a Ona Mallorca. Va encendre les primeres alarmes, perquè se suposava que era la veu oficialista del partit, més regionalista, enfront de l'utraespanyolista Carlos Delgado, a qui va vèncer en primàries.

Fill de madrilenya i d'un mallorquí músic i professor de la secció de vent de la Banda Militar, Bauzá es va llicenciar en Farmàcia a la Complutense. Es va afiliar al PP balear el 1996, va ser alcalde de Marratxí i va arribar a la presidència del partit, després de dues fugides, la de Jaume Matas als Estats Units i la del seu braç dret, Rosa Estaràs, al refugi aforat d'Europa. Amb 2.000 vots més dels que van portar Matas al desnonament, Bauzá va aconseguir una àmplia majoria absoluta, 35 dels 59 escons, per l'aplicació de la Llei D'Hont. De seguida, va cridar Delgado per a Turisme.

La gomina i la polsera espanyola al canell amaneixen l'estampa d'un líder distant i fred, que dosifica el contacte. El seu segon conseller de Salut -ja va pel tercer- no el va poder trucar mai directament. Per Bauzá, el Parlament i el partit són tràmits que exigeix la democràcia. Governa des del Consolat de Mar amb un estret equip, i per a la seva croada lingüística compta amb el suport ideològic del Cercle Balear. La negació del català -«parlem balear»- i la persecució d'institucions sense la bandera espanyola a la façana centren el seu activisme. El seu president, el monolingüe Jorge Campos, va dirigir l'oficina del Canvi Climàtic a Calvià amb Carlos Delgado a l'alcaldia. A l'assumir Turisme, Delgado el va fer pujar a la Direcció General per al Desenvolupament Sostenible, que va acabar abandonant per tornar al Cercle. Des d'allà, va demanar el cap del primer conseller d'Educació de Bauzá, Rafael Bosch, per tou i lent en la implantació de la lliure elecció de llengua. I la va aconseguir. Campos va felicitar Bauzá per eliminar la Direcció General de Política Lingüística i rebaixar de requisit a mèrit l'exigència de català per a l'accés a l'Administració, i va reclamar sancions als centres amb llaços quadribarrats, així com l'augment dels serveis mínims en la vaga educativa recolzada per tots els sindicats. Al sumar-s'hi l'ANPE, Campos va exigir mesures contra els seus dirigents als responsables estatals «perquè han perdut el nord».

Al búnquer

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

«No és pressió de Delgado. El tema lingüístic el porta el president», asseguren des del búnquer del Consolat, on té dos col·laboradors d'excepció: el vicepresident Antonio Gómez, agent forestal i fidel escuder des de la campanya del 2011, i el director de Comunicació, Javier Fons, que es va endur de Marratxí i que abans va estar al servei del fallit promotor Vicente Grande. Amb el TIL no només s'enterra la immersió lingüística i el decret de mínims que garantia el 50% de presència del català a les aules, ha quedat en l'aire la primera opció de Bauzá, la lliure elecció de llengua, que els va sortir malament. El 87% dels pares van triar el català. Ara contraataca amb el trilingüisme, que implica un repartiment equitatiu de català, castellà i anglès.

La comunitat educativa ha esclatat perquè a les retallades s'hi suma un fiasco imposat sense diàleg ni mitjans. Asseguren que augmentarà el fracàs escolar perquè ni els professors amb el B2 d'anglès estan preparats per impartir assignatures en anglès ni els alumnes ho estan per assimilar-les. «¿Com ho faran?», va insistir la portaveu socialista, Francina Armengol, al Parlament. «Amb power point», va contestar a la diputada del PP, Aina Aguiló, la mateixa que demana que es prengui la custòdia als pares que no porten els nens a classe per exigir una educació de qualitat. La repulsa social i la pressió d'alguns alcaldes del PP han obligat Bauzá a negociar una rebaixa de la seva croada.