La jutge rebutja reobrir el cas de l'accident del metro de València

El Jutjat d'Instrucció número 21 de València ha desestimat la petició de la Fiscalia de reobrir el cas de l'accident del metro de València del 3 de juliol del 2006, en què van morir 43 persones, per no complir amb els requisits legals.

La jutge creu que la Fiscalia no ha aportat cap argument nou per reobrir la causa per l'accident de Metrovalencia, com exigeix el Suprem, segons informa el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Aquesta jutge, Nieves Molina, ja va arxivar la causa el febrer del 2008 a l'entendre que la responsabilitat penal havia quedat extingida amb la mort del conductor del comboi accidentat, decisió que va ser ratificada dos mesos després per l'Audiència Provincial.

En el seu acte fet públic aquest dimarts, es repassen les principals diligències d'investigació que es van practicar i el seu resultat, es fa referència a la jurisprudència del Suprem relacionada amb la possibilitat de reobrir els procediments judicials i s'analitzen els arguments de la Fiscalia.

Proves "no noves"

Aquests fets o dades noves adduïdes pel Ministeri Públic són tres: l'existència d'un document de data del 15 de setembre del 2005 firmat pel director adjunt d'Explotació de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV), l'existència de descarrilaments previs de la unitat sinistrada i l'omissió dels resultats de l'equip de frenada automàtica puntual (FAP). Segons l'opinió de la jutge, cap d'aquests tres arguments resulta nou o justifica la reobertura del procés, i per això subratlla el plantejament "insòlit" del Ministeri Fiscal fet públic el mes de juliol passat, que segons ell "ho sap".

Sobre la suposada omissió dels resultats del FAP, la jutge indica que "evidentment" la lectura dels registres d'aquest equip va ser "una de les primeres dades que es van incorporar a la causa, i van aparèixer units a l'informe de la policia". "Segueix sorprenent el Ministeri Fiscal manifestant que els registres del FAP no van ser valorats pel pèrit", segons la jutge, que indica que la llista d'esdeveniments del FAP està inclosa en l'annex 10 de l'informe pericial.

"Resulta contrari a la lògica pensar que aquesta documentació no va ser valorada pel pèrit si ell mateix l'ha incorporat al seu informe. Una qüestió diferent és que entengués que aquesta documentació no tenia transcendència i que per això no en fes menció expressa", segons consta a l'acte. Sobre els descarrilaments anteriors a l'accident del juliol del 2006, explica que van ser posats de manifest per "algunes representacions processals" en recursos contra l'arxivament del procediment i posteriorment en recursos d'apel·lació davant l'Audiència Provincial.

Així mateix, la jutge argumenta que "les referències a aquests descarrilaments no van ser valorades com a indici rellevant de fallada tècnica" ni per ella mateixa, ni per l'Audiència Provincial "ni pel mateix Ministeri Fiscal, que es va oposar als recursos de reforma interposats contra la primera resolució que acordava l'arxivament". En conseqüència, s'indica que aquests descarrilaments "no podran justificar la reobertura del procediment al no trobar-nos davant un fet nou, i es reitera que la Fiscalia va tenir previ i ple coneixement de la seva existència".

Descarrilaments previs

La jutge reconeix que a l'històric de la unitat sinistrada facilitat per FGV al pèrit judicial no es va recollir informació sobre els tres descarrilaments previs (el 1992, el 1994 i el 2003), fet que qualifica de "reprotxable", si bé assenyala el temps transcorregut entre aquests descarrilaments i l'accident i el fet que les bogies de la UTA van ser substituïdes després del del 2003. Recorda diversos estudis dinàmics realitzats durant la instrucció a l'assenyalar que "no hi ha dubte que l'accident va tenir per causa la velocitat inadequada amb què el tren va entrar al revolt, amb independència de l'estat del comboi. Un de nou també hauria bolcat".

Notícies relacionades

Educació treballa contra rellotge per reparar el fiasco de les adjudicacions de professors: Set preguntes i respostes del cas

Les hospitalitzacions per depressió en adolescents augmenten més d’un 1.200% en les últimes dues dècades

Sobre l'esmentat informe del 2005 del director adjunt d'Explotació, "única dada verdaderament nova", segons la jutge, indica que "l'existència d'aquest document, de tipus genèric, és insuficient i no pot justificar la reobertura del procediment, i el Ministeri Fiscal ho sap".

Contra aquesta resolució és possible recurs de reforma davant aquest mateix jutjat, que haurà de ser interposat en el termini de tres dies, o en el seu cas d'apel·lació davant l'Audiència Provincial en cinc dies.