Natàlia Borrell: «Intuïm noves vies en la moda i els costums»

Va estudiar periodisme, però després de donar voltes per ràdios i televisions es va especialitzar en la gestió de xarxes socials (Facebook, Instagram, Twitter…) i ara treballa en una agència de comunicació. Natàlia Borrell (Barcelona, 1986) surt al carrer amb les antenes alerta i bolca les seves observacions i idees en un blog: www.lepetitpot.com.

-Pot explicar què és un 'coolhunter'?

-Un caçador de tendències. Som persones que intuïm nous camins en la moda i en els costums socials. Coses curioses, xules, diferents i que encara es troben en un estadi embrionari. Algú capaç de detectar aquests corrents i predir, amb més o menys encert, si arribaran a convertir-se en un gust de masses.

-Vostè en concret, ¿on s'inspira?

-Passejant pels carrers de Barcelona; Gràcia, on visc, i el Poble-sec, per exemple, que ara està molt vibrant. També a través d'internet i en els viatges.

-En el seu blog confessa que s'escapa a Londres almenys una vegada a l'any.

-Sempre. És que és una ciutat d'acollida, molt dinàmica, creativa, amb vuit milions d'habitants i, a més, està molt a prop. Londres ha estat el bressol de molts moviments culturals i underground.

-Ja ho crec... Insinuï'ns alguna tendència.

—Els tenyits degradats. S'agafa una samarreta, s'hi fan nusos i es tenyeix a casa… Queda un estampat molt hippy.

-¿I alguna cosa que s'estigui coent?-

És difícil de predir, però crec que pren força la cultura del cafè; a Londres, París i Estocolm ja està passant. L'apreci pel cafè ben fet, des de la recol·lecció i el torrat fins a l'aigua que s'utilitza, i degustat en un lloc agradable.

-¡Però si ens carreguem els vells cafès!-

La moda ve dels Estats i Units, i es tracta de controlar-ne tot el procés d'elaboració. Fins ara, et prenies un cafè i no sabies ni d'on venia.

-I les patates braves, ¿també s'han posat de moda?

-No, són de tota la vida, però com que sento passió pel ritual de prendre'n els divendres, vaig acabar dedicant-los un racó al blog. Moltes persones de tot el món m'havien escrit preguntant-me pels millors llocs per menjar-ne a Barcelona.

-¿Ah, sí? ¿I què ha descobert?

-Estic enamorada de les braves del Bohèmic (Manso, 42), a prop del mercat de Sant Antoni. Ben fregides i amb la salsa perfecta.

-Més, més pistes, per favor.

-Agafa impuls l'intercanvi d'apartaments per viatjar de forma més assequible i viure les ciutats tal com ho fan els natius. També la filosofia del do it yourself (faci-ho vostè mateix) en tots els àmbits. Jo sóc molt reivindicativa del que es fa a mà, perquè és únic.

-Vostè fabrica objectes artesanals.

-Miralls, xapes i aquests targeters… Miri, les teles les he dissenyat i serigrafiat jo. M'agraden les coses cute.

-O sigui, coses maques, en anglès.

-Coses maques, però no cursis. M'atrau aquest estil perquè em considero molt nena, molt naïf, i m'apassionen, per exemple, les mascotes kawaii japoneses. Estil Hello Kitty, encara que aquesta ja cansa perquè ja està sobreexplotada.

-Busca la part divertida de la vida, ¿no?

-Sobretot, ara; amb la crisi, tot és molt depriment. Jo, almenys, procuro vestir-me de forma alegre i somiar.

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

-Però de caçar tendències no se'n viu.

-No, costa molt mantenir-se amb l'artesania. Però qui sap si d'aquí un temps podré muntar un local tipus cafeteria. L'any passat vaig organitzar una ruta cutehunting per Gràcia: es tractava de buscar botigues bufones pel barri, fer fotos i penjar-les a les xarxes. Va ser un èxit.