Anar al contingut

Jeff Bezos, l'empresari que pensa a llarg termini

Va crear Amazon als 30 anys i va demanar que no esperessin beneficis fins al cap de cinc anys

CARMEN JANÉ / Barcelona

Encara que se'l vulgui presentar així, el nou propietari de 'The Washington Post', Jeff Bezos, no és el típic producte del Silicon Valley ni l'exemple clàssic de nen prodigi a internet que s'ha fet ric abans dels 30.

Per començar, Bezos, fill de mare adolescent que es va casar més tard amb un cubà que li va donar el cognom, va néixer a Albuquerque (New México) el 1964, va créixer a Miami, es va llicenciar en Informàtica a Princenton (costa est) i va arribar a ser vicepresident de Bankers Trust, una entitat de serveis a altres bancs. Va crear la seva companyia, Amazon, als 30 anys, i ja va avisar que no s'esperessin beneficis abans de cinc anys.

El que sí que ha estat és visionari. Bezos va deixar la seva feina a Wall Street per impulsar una de les primeres empreses de comerç electrònic, Amazon, el 1994, a penes vuit anys després que Tim Berners-Lee inventés la World Wide Web, que va permetre basar internet en pàgines amb enllaços i no en línies de comandament.

Amazon va començar sent una botiga de llibres físics, i després va incorporar discos i pel·lícules. I d'aquí es va convertir en els grans magatzems de la xarxa. El seu èxit s'ha basat en quatre punts: catàleg (hi ha de tot), servei (pot servir en només un dia), valor afegit (explicar molt bé el producte) i aliances (han pactat amb la majoria de grans empreses).

Però sobretot en el sistema de recomanacions, un mecanisme informàtic i de màrqueting que mitjançant complicats algoritmes genera patrons de conductes que després són proposats a altres clients, i que permet saber moltes coses sobre ells, inclosa la pàgina en què han deixat el seu llibre o quant han trigat a llegir-lo. És a dir, la 'cookie' i la retenció d'informació, en la seva màxima expressió.

Només així, Amazon recorda la sessió, el que ha comprat el client, li reenvia les seves compres i les seves comandes si falla i el manté al corrent de novetats rellevants. Bezos ha estat el mestre a combinar el món físic (productes en magatzems, moltes vegades aliens) amb el món virtual (la comoditat d'accedir a tot des d'un únic punt).

Perquè Amazon ven els seus productes i els d'altres. De fet, qualsevol hi pot obrir el seu propi aparador i vendre els seus productes, com si fos un eBay, el seu altre gran competidor. I ha aprofitat el gran desplegament tècnic i d'infraestructura que suposa tot això per revendre-ho a altres clients. Perquè Amazon també és la companyia que dóna servei tècnic i d'emmagatzematge a empreses com Facebook, Spotify, Netflix, SAP o Conduit, o fins i tot al departament d'Estat dels EUA.

Aquestes dues branques li han permès revolucionar el món de l'edició i els mitjans de comunicació amb un invent que existia: el primer llibre electrònic i el seu lector, el Kindle, que també allotja subscripcions a diaris i revistes, i des de fa un parell d'anys, i gràcies a la pantalla en color, a pel·lícules, sèries de televisió i jocs.

Bezos ha estat sempre un tipus d'anar a poc a poc i pensar a llarg termini, i no li ha anat malament. El pla de negoci que va traçar als seus empleats el 2007 se centrava precisament en aquesta idea “a llarg termini”, i rebutjava complaure Wall Street amb accions que suposessin una rendibilitat ràpida i curtterminista. L'executiu sempre ha optat per millorar serveis i tenir el client content com a millor arma.

També ha estat un tipus discret. Parla poc, gairebé sempre en les seves presentacions, i en les reunions del selecte Bilderberg Club, i viu més o menys discretament a Seattle amb la seva dona i els seus quatre fills. Tant com li permet la seva condició d'un dels homes més rics dels Estats Units, que gasta part de la seva fortuna personal a intentar arribar a l'espai i a comprar el diari que va ser capaç de tombar un president.