Els familiars comencen a recollir les maletes de la gent morta en l'accident de tren de Santiago

El cel compostel·là va saber dominar la seva tendència a llançar trombes d'aigua fins a aquest dissabte, potser per marcar més la tragèdia d'un tren que es va estavellar contra un mur i recordar amb això a les famílies dels morts que els núvols ploraen quan van anar a buscar les maletes de la seva gent.

Unadesena de familiars de les víctimes del mortal accident de dimecres passat, que va ocasionar78 morts confirmats, va començar a desfilar a partir de les sis d'aquesta tarda pel pavelló esportiu de Rosalía de Castro perrecollirelsefectes personals trobats al lloc de l'accident.

Amb cares llargues, capcots, ullerosos i callats, els familiars es van aproximar sota una intensa pluja a la reixa que separa el carrer i les càmeres de televisió apostades al lloc del pavelló on es guarden les maletes i els estris de les víctimes.

Cap d'ells, cansats aquests dies de ser perseguits per les càmeres i els flaixos, ha volgut fer declaracions als periodistes a excepció d'un d'ells. "Cobraré drets d'imatge. És tot el que he de dir", ha sentenciat.

La comissaria al costat del pavelló

Potser el dolor d'aquests familiars i la forta pluja els ha fet oblidar que recollien els efectes dels seus morts en un pavelló que està a tocar de la comissaria de Policia Nacional on es trobadetingut el maquinista del tren sinistrat i des del qual es veu la bandera de Galícia onejant a mig palan la seu de la Xunta de Monte Pío en senyal de dol.

Notícies relacionades

San Fernando acomiada les seves cinc víctimes de l'accident de tren de Santiago

Retirada de la via la màquina del tren de Santiago

Santiago és, per naturalesa, la ciutat marcada pel soroll de les rodes de les maletes, les que mouen els pelegrins, els turistes i els estudiants que, en un cicle sense fi, entren i surten de Compostel·la.

Aquesta tarda, els familiars s'han sumat a la repicadissa que desprèn el granit dels carres de Santiago. Arrossegaven al sortir del pavelló la maleta dels seus, algunes marcades encara amb elnúmero de la víctima a qui corresponia. I tot plegat sota les llàgrimes del cel.