El toro independentista

No és res més que undibuixen una peça de roba, però l'han armat. La secció local deDeltebrede l'Assemblea Nacional Catalanano esperava que el disseny de lasamarretaque ha posat a la venda aquest estiu per lluir en esdeveniments festius, com les festes d'agost o la Diada, acabaria fent saltar espurnes. La idea va ser imprimir al costat de l'estelada el dibuix d'un toro, en al·lusió als bous tradicionals de lesTerres de l'Ebre, una combinació que crida l'atenció rematada pel lema 'Bous per la independència', però el que als independentistes de Deltebre els va semblar una simbiosi reivindicativa de la tradició taurina catalana i el sobiranisme, simbolitza per a altres el xoc gràfic de dos nacionalismes antagònics: l'espanyol i el català. ¿Un disseny sorprenent? Potser. ¿Harmonia política?

«És cert que la idea pot sorprendre moltes persones, pot suposar-los una paradoxa per la novetat que implica agermanar aquests dos símbols, perquè a ningú se li escapa que el toro és avui dia una imatge patrimonialitzada per l'espanyolitat militant», argumentaRamon Fontdevila, exdirector del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional. Les Terres de l'Ebre no són alienes al substrat cultural i identitari dels símbols: fa uns quants anys, també a l'Ebre, va caure l'últim toro d'Osborne, plantat al costat de la carretera entre Amposta i l'Aldea. Ara bé, la interpretació, com a mínim entre els taurins de les Terres de l'Ebre, té un grau més de subtilitat: el seu no és un toro, és un bou, i és aquí on canvia el símbol radicalment, de la mateixa manera que una 'corrida' no és uncorrebou. La diferència, per ells, és abismal. A Catalunya no hi ha 'corridas', però sí que hi ha correbous.

El problema és que no tot el país sent els bous com una tradició pròpia, d'aquí ve que la proposta dels independentistes deDeltebrehagi ferit susceptibilitats. Les expressions de repulsa en algunes xarxes socials i els comentaris crítics no s'han fet esperar. I no només aportacions insultants. Nombrosos associats de l'Assemblea Nacional Catalana s'han dirigit per correu electrònic a la coordinació nacional per demanar explicacions.

«Aquesta és una iniciativa d'una secció local que no ens va ser consultada i que no està assumida per l'Assemblea en l'àmbit nacional, perquè no seria possible segurament articular una proposta unitària respecte d'aquest tema tenint en compte les diverses postures que susciten els bous, com passa amb molts altres temes», intenta contemporitzar la presidenta de l'ANC,Carme Forcadell.

La imatge del maltractament

Notícies relacionades

El Govern no es fia del sector i investigarà les causes de l’apagada

Les autonomies sota la lupa compten amb el 70% de les plantes solars

El portaveu de l'ANC a Deltebre,Enric Insa, ho té clar: «El toro que hem posat no té cap banderilla ni cap ferida, és un toro viu i sa, i a qui li suggereixi valors espanyolistes és que no té informació». Joan González, també de la secció local, sosté: «Hi ha gent que pot vincularels toros i l'espanyolisme, però això no és així amb els bous, que són compatibles amb catalanisme i independentisme. Si la samarreta serveix per fer pedagogia sobre aquest punt, haurà complert un bon paper». Pedagogia fora de l'Ebre, però també dins: «El que intentem amb aquesta samarreta és animar cap al camí de la independència sectors partidaris dels bous que senten discriminació per part d'altres zones de Catalunya i que puguin estar indecisos a l'hora de votar, pensant que aquesta tradició pot desaparèixer si Catalunya és independent», afegeix Joanjo Pagà.

Segons Forcadell, dels missatges rebuts a l'ANC emana una segona polèmica: la promoció d'una activitat que alguns vinculen almaltractament animal. A l'Ebre també s'esforcen per negar aquesta idea. «Estem contra el maltractament animal, els correbous són una activitat regulada per llei, per a nosaltres una senya d'identitat, i per aquest motiu la incloem en l'estampat, perquè si fos una cosa il·legal o antidemocràtica o si hi hagués maltractament a l'animal no ho defensaríem en absolut», sosté Adela Alogín, independentista de Deltebre.