Escoles i famílies volen beques de menjador més justes i més dotades

L'actual sistema de beques de menjador, que aquest curs 2012-2013 ja està atenent uns 64.000 alumnes a Catalunya, no acaba de funcionar, denuncien professors de col·legis, assistents socials i famílies d'alumnes. Encara que reconeixen que el model està garantint que molts menors puguin menjar com a mínim un àpat equilibrat cada dia, consideren que el sistema d'adjudicació de les ajudes és impuntual en els pagaments, està infradotat i és poc flexible a l'hora de cobrir contingències imprevistes de les famílies.

«El barem d'admissió hauria d'ajustar-se millor a les necessitats canviants de les famílies, que de vegades, a meitat de curs, han de fer front a situacions sobrevingudes», clama Francesc Freixanet, director del col·legi Antaviana, al barri de Roquetes de Barcelona. «En una crisi profunda com l'actual, l'Administració s'hauria d'assegurar que les beques arriben a tothom qui les necessita i ser severa amb la picaresca», alerta Núria Garcia, directora de l'escola Sant Josep Oriol, al barri barceloní de Trinitat Nova.

Les denúncies d'aquells que consideren que el model de beques de menjador no és ni just, ni eficient, ni puntual han forçat si més no el Consorci d'Educació de Barcelona a revisar d'urgència la gestió de les ajudes alimentàries escolars de cara al curs que ve. Aquesta entitat, en la qual hi ha representades la Generalitat i l'ajuntament, va decidir ahir mateix incrementar de quatre a cinc euros la dotació econòmica de les ajudes extraordinàries, les que es distribueixen entre les famílies que tenen rendes més baixes, va explicar ahir el gerent del consorci, Manel Blasco.

Blasco, que confia que la convocatòria per accedir a aquestes ajudes es pugui fer pública a finals de l'estiu, va declarar ahir a EL PERIÓDICO que es tracta d'«una mesura fruit del treball compartit entre directors de centres i serveis socials». El consorci mantindrà intocable el criteri que per accedir a una beca de menjador s'ha d'acreditar que la família ingressa menys de 5.976 euros bruts anuals per cada membre.

MENJADORS BUITS / Possiblement molts dels alumnes del col·legi Sant Josep Oriol es podran beneficiar de l'augment de dotació de l'ajuda extraordinària. «L'àpat de l'escola és l'únic calent que fan al dia», admet amb pesar la directora del centre. Aquests dies, amb el final de curs a la vista, al menjador hi ha amb prou feines una trentena de nois, un 20% dels que estudien en aquest centre de Trinitat Nova, una barriada «que ja era pobra abans que arribés la crisi», diu la docent. «Si no hi ha més alumnes al menjador és perquè ja no poden continuar pagant els dos o tres euros diaris que no els cobreix la beca», afegeix Núria Garcia.

La directora intenta que el col·legi «sigui un oasi» per als seus alumnes, encara que de vegades és difícil. «A alguns, com a aquest petit d'aquí -i assenyala l'Abel, un simpàtic esdentegat que no para de remenar uns cigrons-, li vam haver d'ensenyar què és la fruita, la verdura i el peix, perquè fins fa un any no ho havia ni tastat. A altres -aquesta vegada apunta a una alumna de 4 anys-, se'ls deriva després del col·legi a un casal on els donen el berenar», explica.

En el pròxim col·legi Antaviana, al barri de Roquetes, ha passat el contrari. «El menjador va començar aquest curs amb uns 80 alumnes i al març, quan les famílies per fi van cobrar la beca, el servei va augmentar fins als 240 usuaris actuals», explica Francesc Freixanet, el director. En aquest centre, prossegueix el docent, «conviuen nens que fins ara tenien certa estabilitat econòmica a casa amb menors procedents de les grans bosses de pobresa». «Ha arribat un punt -afegeix- en què s'ha creat, fins i tot, certa competència entre els dos grups per veure qui aconsegueix l'ajuda».

LA NOVA REALITAT / El dia a dia a les escoles està deixant en evidència la rigidesa i les limitacions d'un sistema de beques que fins ara no preveia la necessitat de subministrar cobertura a una quantitat ingent de nens. «La baixada socioeconòmica és d'impacte. Ja no són només les zones deprimides les que tenen dificultats. Cada dia hi ha nous casos de parelles amb els dos membres a l'atur, cases que tenen problemes econòmics per primer vegada a la seva vida», explica L., cap d'estudis d'una escola d'Horta-Guinardó, a Barcelona.

Per aquest motiu hi ha un continu transvasament d'alumnes de centres concertats als de titularitat pública. Famílies que assumeixen els rigors d'una nova realitat que, segons L., no està rebent l'«atenció pertinent» per part de les autoritats. «Ara la situació se sosté gràcies a la pensió de l'avi, les oenagés i els serveis socials -diu L.-. Però si la cosa continua empitjorant, res d'això serà suficient».

Vegeu el vídeo

Notícies relacionades

Tres de cada 10 nens tenen mal de panxa ‘fantasma’

Rodalies va acumular fins a l’abril 373 incidències, tres cada dia

d'aquesta notícia al

mòbil o a e-periodico.cat