Artistes amb l'aigua al coll

Estem veient casos extrems. Ens ve a veure gent que ni t'imagines. Famosos, fins i tot». Qui parla és Rubén Dávila, treballador social que la SGAE (Societat General d'Autors i Editors) ha contractat per impulsar un departament -el de l'ajuda assistencial- a les portes del qual cada vegada truquen més socis. L'any passat van ser 100. I la xifra augmenta.

Notícies relacionades

El cervell necessita entre 8 i 14 dies per desconnectar per vacances: «Descansar no és un caprici, és una necessitat psíquica»

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

El 2011, la SGAE va destinar un total de 200.000 euros al departament social i assistencial. L'any passat, la xifra va augmentar a 325.000. I el 2013, a 500.000. Altres entitats de gestió, com per exemple AISGE (directors d'escena, dobladors, actors i ballarins) també dediquen recursos als seus socis més desafavorits. El 2012 va destinar 2,6 milions d'euros a plans de solidaritat. El 60% dels fons van anar a parar al programa Gent Gran. «Lamentablement continuem constatant que molts artistes es troben a l'hora de jubilar-se que no disposen de prou cotitzacions per cobrir les seves necessitats més bàsiques. Això es deu al fet que la regulació més eficient no va arribar fins al 1986», explica Iván Arpa, coordinador de l'àrea assistencial d'AISGE.

Els artistes demanen per necessitat. Però no cal anar-se'n als que s'acosten a l'edat de jubilació. Al departament assistencial de la SGAE hi estan trucant socis en actiu amb els comptes -flagel·lats per la crisi en general que castiga Espanya i en particular per la que pateix la cultura- malparats. Altres pateixen alguna malaltia i no poden continuar treballant. Tots ells veuen en l'ajuda que proporciona la SGAE una manera de tirar endavant. Encara que només sigui durant els sis mesos que dura la injecció econòmica. ¿Qui són aquests artistes que estan amb l'aigua al coll? Hem parlat amb tres d'ells. Tres persones que posen cara a les xifres.