Una dent d'1,4 milions d'anys

És una dent de llet, un fòssil molt humil amb el qual difícilment es pot saber alguna cosa més que l'edat de l'individu al qual va pertànyer -un

nen o nena de 10 anys-, però té un gran valor perquè és humà i d'una antiguitat realment extraordinària, uns 1,4 milions d'anys. «No se sap de cap fòssil tan antic a l'Europa occidental», defensa l'investigador Bienvenido Martínez-Navarro, codirector de les excavacions d'Orce, a l'explicar la història i les característiques d'una peça tan singular trobada a Barranco León, un dels jaciments situats al municipi granadí.

Ahir, els investigadors del jaciment van presentar la dent amb el convenciment que no es repetirà la desgraciada controvèrsia que va acompanyar l'Home d'Orce, un os cranial trobat el 1982 pel paleontòleg Josep Gibert, ja traspassat, que va ser atribuït originàriament a un humà i que després va resultar ser d'un remugant o un èquid, segons l'opinió de la immensa majoria dels especialistes. «L'important d'aquesta dent de llet és que d'aquí 10 o 20 anys seguirà sent considerada com a humana, mentre que aquelles restes ja no ho són», afirma Martínez-Navarro. L'os cranial procedia de Venta Micena, un jaciment situat a uns quatre quilòmetres de Barranco León.

Diverses comprovacions

En aquesta ocasió, els investigadors s'han armat d'arguments i han aconseguit la publicació de la seva troballa en una revista d'impacte, el Journal of Human Evolution. De fet, el descobriment de la dent es va produir durant unes excavacions portades a terme el 2002, però no ha estat presentada fins ara després de passar per diverses verificacions anatòmiques i cronològiques al Museu Nacional d'Història Natural de París i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per a la datació, per exemple, s'han utilitzat tres tècniques diferents: ressonància ESR, paleomagnetisme i biocronologia. «La ciència ha de ser prudent», diu Martínez-Navarro, que és investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) amb un contracte ICREA de la Generalitat.

El descobriment el van presentar ahir a Granada els dos primers firmants del treball, Martínez-Navarro i Isidro Toro, director del Museu Arqueològic de Granada, acompanyats del conseller andalús de Cultura, Luciano Alonso. No s'ha pogut precisar a quina espècie del gènere Homo correspon.

Notícies relacionades

Niubó descarta reimplantar la sisena hora i defensa reduir ràtios

El Vaticà mira "amb lupa" Hijas del Amor Misericordioso

La dent va aparèixer associada a nombrosos ossos d'animals i a una important indústria lítica, molt primitiva, formada per pedres tallades a mà alçada, pròpies de l'anomenada cultura olduvaiana. Són en total 1.244 restes de pedra. Pel que fa a la fauna, està composta per ossos d'óssos, xacals, llops, guineus, hienes gegants de cara curta, teixons, rinoceronts, dues espècies de cavalls, hipopòtams o bisons, entre molts altres vertebrats. «Les pedres es van tallar allà mateix, possiblement per esquarterar els animals», afegeix Martínez-Navarro. En aquella època, fa 1,4 milions d'anys, la zona, bastant àrida en l'actualitat, era possiblement un terreny al·luvial amb un riu. Els fòssils es troben a escassa profunditat i van emergint a mesura que avança l'erosió causada per l'aigua.

El fòssil -un molar- està molt desgastat en la seva cara oclusal (la de masticació), que «és lleugerament asimètrica», segons va explicar l'IPHES en una nota informativa. El descobriment, insisteix, suposa que els jaciments d'Orce són el registre més antic d'Europa, al davant fins i tot d'Atapuerca. La resta més antiga d'aquest últim jaciment és molt més substancial (una mandíbula), però està datada en 1,2 milions d'anys.