L'escola del Castell

La conjunció no podia ser pitjor. La tenaç crisi que (gairebé) ho justifica tot, l'explosió de la bombolla immobiliària que va volatilitzar un ambiciós pla urbanístic que pretenia pràcticament doblar la població del petit poble, l'augment de ràtios als col·legis públics catalans i, sobretot, un projecte innovador que no acaba d'encaixar en l'ortodox sistema educatiu català. Aquests són, a grans trets, els motius que explicarien la decisió d'Ensenyament d'acabar de forma progressiva amb l'escola Vilamagore, a Sant Pere de Vilamajor, poble de poc més de 4.000 habitants. L'inici de la fi començarà el curs vinent amb la no obertura de P3, i -si res ho impedeix- el pioner projecte hereu de l'escola de la República anirà morint curs per curs, fins que els actuals 150 alumnes finalitzin la seva etapa educativa.

La decisió feta pública ahir per la conselleria no ha sorprès a ningú al Vilamagore, que va entendre des del primer dia com un tancament l'anunci, ja fa més d'un mes, de la no obertura de matrícules per a P3 el pròxim curs, temor fundat que anar tancant línies per sota fins que l'escola desaparegui és la tècnica més habitual per al tancament d'escoles.

L'escola Vilamagore va néixer fa vuit anys del no-res, fruit de la il·lusió de tres mestres de crear un col·legi nou, que deixés enrere el sistema educatiu del segle XIX imperant, explica Ciscu Lombart, cap d'estudi del centre -que ara trontolla-, que el defineix com«un lloc on els nens fugen del món de la certesa i entren en el del dubte». Un sistema totalment alternatiu -els nens organitzen el seu dia a dia cada matí en assemblea- en què no caben els llibres de text -«els que ens marquen el camí són els nens, no una editorial»,apunta l'entregat professor- i que ja poden dir amb el cap ben alt que s'ha mostrat eficient.

Separats dels seus germans

Laura Arquesell, mare i impulsora de l'entitat Vilamagore Endavant, creada per defensar el centre, resumeix:«Per als polítics els nens són tan sols números, però estem parlant dels nostres fills». Sense deixar els números, 27 famílies s'han interessat per matricular-hi els seus fills a P3 el curs que ve, 11 dels quals són germans d'alumnes. És a dir, més d'una desena de nens quedaran separats dels seus germans.

Notícies relacionades

Una quinzena de grans ciutats encara no multen els vehicles vetats

Un registre ‘online’ permetrà a les ciutats multar a les ZBE

Les famílies, organitzades tant en l'ampa com en la citada plataforma, no es resignen a renunciar al seu model. Una mare de l'escola demanava equitat a l'alcalde en un ple municipal amb un conte que acostuma a explicar-li al seu fill. Parla d'un poble on hi havia un castell a dalt d'una muntanya. Els veïns de la part baixa del poble volien que el carrer que s'enfilava fins al castell es digués carrer de la Pujada. Els que vivien a dalt, en canvi, demanaven que fos el carrer de la Baixada. El rei, empatitzant amb tots els veïns del regne, en va dir carrer del Castell.

Hi ha un últim element en aquesta història: l'institut del municipi, en barracons. A moltes famílies de secundària ja els sembla bé que el Vilamagore tanqui, per cedir l'edifici als seus fills. El que aquesta mare pretenia dir-li a l'alcalde, doncs, és que perquè els nois de l'institut tinguin edifici no cal tancar l'escola, que podien trobar solucions, com compartir l'edifici. Han recollit més de 1.500 firmes. I segueixen en la lluita.