El consum de sedants i somnífers ja supera el de cànnabis

El consum d'hiposedants (pastilles tranquil·litzants per calmar els nervis i l'ansietat i somnífers) segueix en ascens imparable des del 2005. Fins al punt que les persones -en més proporció dones- que han pres aquestes substàncies -amb recepta o sense-s'han més que duplicat en sis anys, han passat del 5,1% a l'11,4%. Aquest percentatge supera per primera vegada el de fumadors de cànnabis (9,6%), segons l'Enquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues 2011-2012, presentada ahir, que mostra un descens de la clientela en totes les altres drogues, inclosa la cocaïna, en què Espanya segueix sent líder europeu amb el Regne Unit.

El delegat del Pla Nacional sobre Drogues, Francisco Babín, no va descartar que el descens de la majoria de les drogues i l'augment de les pastilles siguin deguts a la crisi econòmica, però va advertir que en això influeixen diversos factors i que la investigació no n'indaga la causa.

El descens és especialment significatiu en el cas del tabac: el 37,6% de la població va declarar haver fumat l'últim mes, la dada més baixa des de 1997, i dos punts menys que fa dos anys. No obstant, Babín es va mostrar preocupat perquè l'edat mitjana d'inici en el consum diari de tabac ha baixat a 18,5 anys enfront dels 19,3 del 2009, i perquè els joves consideren el tabac més perillós que el cànnabis, «malgrat que no n'hi ha cap evidència científica».

Notícies relacionades

Cau a Barcelona el cibernarco més gran d’Europa

El cuc de terra que desafia Darwin

BORRATXERES PER AFARTAMENT / L'alcohol es manté al podi com la droga de més consum i, encara que ha descendit, el percentatge de persones que s'han emborratxat l'últim any és del 41% entre els homes i del 23% entre les dones. Sí que augmenta entre els joves de 15 a 19 anys l'anomenada borratxera per afartament (obinge drinkingen anglès), és a dir, beure cinc copes o més en un curt període de temps.

Babín va anunciar que la prevenció de l'alcohol entre menors serà el cavall de batalla en el nou pla fins al 2016. Es va mostrar partidari que les administracions deixin d'entendre elbotelloncom un problema de convivència i «passi a considerar-se un problema de salut pública».