L'heli s'esgotarà en 30 anys si segueix el consum actual

L'heli, un gas noble conegut entre els estudiants perquè ocupa l'extrem superior dret de la taula periòdica, és el segon element més abundant a l'Univers, però a la Terra resulta tan escàs que s'extingirà en només tres dècades si prossegueix la demanda actual, que triplica el ritme d'extracció, i no es troben alternatives. I el problema de l'heli és que és irreemplaçable o, com a mínim, que en les seves principals aplicacions no hi ha ara per ara res que li faci ombra.

L'esgotament de l'heli no només posa en perill els globus de colors que amenitzen les fires i festes

-aquest n'és l'ús més popular-, sinó que es ressentiran greument alguns sectors d'alta tecnologia que aprofiten les seves peculiars propietats, com per exemple les ressonàncies magnètiques dels hospitals, les pantalles LCD, els cables de fibra òptica, els imants superconductors i els telescopis espacials. Així que Robert Richardson, professor de la Universitat de Cornell (Nova York) i premi Nobel de química, que fa anys que lluita perquè hi hagi un ús més racional de l'heli, ho té clar: l'única opció és apujar-ne dràsticament el preu i limitar-ne la utilització en usos recreatius. Per descomptat, la proposta inclou desterrar també el conegut joc consistent a aspirar una mica d'heli per distorsionar el timbre de veu i cantar com els Barrufets.

La majoria de l'heli present a la Terra es forma per la desintegració radioactiva de diversos minerals, especialment amb urani i tori. De fet, més que escàs -es calcula que cada any se'n generen 3.000 tones noves-el que passa amb l'heli és que és un gas tan lleuger que tot el que es produeix s'escapa ràpidament a l'atmosfera. Així doncs, l'única manera de trobar-ne en quantitats raonables és buscar-ne en formacions geològiques que n'hagin evitat la fuga a l'atmosfera. Normalment apareix associat a jaciments de gas natural, de vegades representant el 5% del seu contingut.

A l'heli no se li havia prestat gaire atenció fins que fa unes dues dècades se'n van començar a generalitzar les aplicacions. Per exemple, aquest singular gas és l'element químic amb el punt d'ebullició més baix, a prop del zero absolut. Això el converteix en un refrigerant fantàstic, explica Manuel Barranco, catedràtic de Física a la Universitat de Barcelona (UB). L'heli líquid refreda els imants superconductors de les ressonàncies magnètiques i del col·lisionador del CERN. «No hi ha laboratori científic que no tingui un refrigerador amb heli», prossegueix. A més a més, no es desintegra i és estable. Barranco cita en segon lloc el seu caràcter de gas inert -no reacciona-, de manera que és molt útil per a soldadures d'arc i processos similars. Pel mateix motiu, i aprofitant el petit volum de les seves molècules, també s'utilitza profusament com a detector de fugues. En l'àmbit científic, és habitual en estudis sobre mecànica quàntica i cromatografia.

Notícies relacionades

Un test detecta els pacients amb cirurgia de còlon que recauran

Catalunya injectarà aquest any 700 milions contra la pobresa infantil

ALÇA DEL PREU / El preu de l'heli havia estat fins ara baix perquè el 1996 el Congrés dels Estats Units, que n'és el primer productor amb el 70% del total mundial, va decidir vendre'n les reserves estratègiques acumulades en dècades anteriors, i això va ocasionar preus de saldo. I llavors va arribar la generalització en usos industrials. «Hi va haver èpoques en què gairebé no se li prestava atenció i es desaprofitava durant l'extracció del gas natural, però ara s'ha convertit en un producte estratègic», recorda Barranco. Algèria, Polònia i Qatar també en són productors importants, encara que possiblement Rússia és el país amb més potencial tenint en compte les seves grans reserves de gas. «En els últims cinc o sis anys -diu el professor de la UB-, el preu de l'anomenat heli 4 [variant o isòtop principal que s'extreu del subsòl] s'ha duplicat».

L'heli també es pot fabricar de manera artificial, concretament l'isòtop heli 3, però el final de la guerra freda va tenir com a curiosa conseqüència una escassetat creixent d'aquest gas noble, prossegueix Barranco. La fabricació d'armament nuclear el generava com a residu, però les reserves s'han anat esgotant amb el pas dels anys i el poc heli que queda actualment segueix estant en poder de les superpotències, «que són reticents a vendre'l». L'heli 3 s'utilitza en aeroports i en instal·lacions singulars per a la detecció de possibles bombes nuclears.