«La vèiem morir»

Ramiro Villanueva va captar amb el seu telèfon mòbil des d'una escala la imatge de com era traslladada en braços i inconscient una de les tres noies que van morir. Ahir il·lustra-va la portada d'aquest diari. També ahir, Sandra va relatar a Ante-

na 3 com aquesta jove va ser dipositada en una de les barres del Madrid Arena. I que durant una bona estona ningú va saber què fer, excepte mirar com no respirava i es moria a poc a poc. Fins que un cambrer es va enfilar a la barra i va començar a fer el que va dir que havia vist a les pel·lícules.

Li va retirar la brusa i va començar a pressionar-li el pit. Sandra i el seu nòvio contemplaven atònits l'escena.«No sabia el que feia. Va mirar el meu nòvio i li va demanar que li obrís la boca i li posés un paper perquè no s'empassés la llengua». El nòvio de Sandra va obeir, fins i tot sabent que la maniobra era absurda, perquè la noia no respirava.«Vaig intentar trucar al 112 perquè vingués un metge. Però els mòbils no tenien cobertura».Els minuts es feien eterns. Sandra va agafar el seu nòvio i van sortir d'allà.«Estàvem veient que es moria».

El de Sandra és un dels centenars de relats de joves que dimecres a la nit van assistir a la tràgica festa de Halloween i que amb el seu testimoni pretenen que s'aclareixi la veritat, es depurin responsabilitats i se sàpiga què va passar realment. El testimoni d'Alberto Rodríguez, de 35 anys, a Tele 5 va ser revelador perquè demostra fins a quin punt, a partir de les quatre de la matinada, en algunes portes d'accés al Madrid Arena ja no hi havia cap mena de control que evités l'entrada al recinte.

Alberto va entrar amb una motxilla que ningú li va revisar.«I això ja em va estranyar».Tampoc li van demanar el DNI, fet que sembla lògic en el cas d'algú de la seva edat. Però ja se sap que s'hi van colar joves de 15 anys.

Alberto i uns amics van decidir sortir del recinte a fumar i beure de les ampolles que guardaven al cotxe. Al tornar ningú els va demanar l'entrada. I en aquell moment van poder veure com molts dels que estaven debotellon per la Casa de Campo s'hi colaven. No hi havia ningú als accessos. Ni per veure entrades, ni per requisar objectes perillosos, ni per comprovar edats. Ningú.

En el relat d'Alberto destaca un detall important, i és que en els nou passadissos, de tres metres d'ample per quinze de llarg, que conduïen a l'escenari no hi havia ningú de seguretat per evitar que la gent s'aturés obstaculitzant el pas.

En alguns concerts del Palau Sant Jordi de Barcelona, per exemple, sol haver-hi personal auxiliar que impedeix que la gent es quedi parada a les escales o als passadissos que comuniquen amb la zona central. S'entén que aquests passadissos actuen com a vies d'evacuació i que han d'estar lliures. Tot al contrari del que va passar al Madrid Arena.

Un altre dels relats importants de la fatídica nit és el d'un policia municipal fora de servei que va anar a la festa com un jove més amant de la música electrònica. En la seva declaració al grup d'homicidis de la Policia Nacional va explicar que el soroll dels petards era tan fort que els va arribar a confondre amb trets.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

No era l'únic policia fora de ser-

vei que va assistir a la cita amb el DJ Steve Aoki. Tres policies nacionals van acabar dirigint les tasques d'evacuació del passadís on van morir les noies. Segons el portal Terra, la tasca d'aquests agents va ser ­«decisiva»perquè no creixés el nombre de morts en l'amuntegament del carreró.