«Tenen tota la raó»

La farmàcia Guipúscoa 69, al districte barceloní de Sant Martí, no va obrir ahir al matí. La gent que hi passava pel davant s'estranyava de veure les reixes tancades. Alguns es paraven i llegien el cartell de la porta, i altres simplement passaven de llarg.

En alguns moments, a la porta es concentraven grups de persones sorpreses que buscaven informació que els pogués aclarir l'anòmala situació. Les converses eren sempre molt similars.«Jo no sabia res que hi havia vaga»,assegurava Ana Belén Salguero. «Ni jo tampoc, però ¿estan totes tancades?»,preguntava al seu torn César Barquet. A aquesta conversa s'hi unia María Cruz Domínguez:«No, hi ha serveis mínims. Aquí a prop n'hi ha una que està oberta».

Al conèixer la situació, s'animaven a opinar:«Veig molt bé que protestin. Tots tenim dret a defensar la nostra professió», comentava César Barquet.«Crec que tenen tota la raó. ¿Per què han de treballar sense cobrar? No hi ha dret que s'estigui jugant amb els diners que deuen a les farmàcies», afegia Domínguez.

Serveis mínims

El grup es va dirigir tot seguit a la farmàcia més pròxima que estava complint els serveis mínims

-només hi havia tres minuts de camí- per comprar els medicaments que necessitaven. En aquest establiment la situació era molt semblant a la d'una jornada qualsevol, comentava el farmacèutic Pedro Reche.«No es nota molta més afluència de clients que altres dies. Suposo que la majoria ja devien saber que moltes farmàcies avui estarien tancades. Per això, si no és urgent, ja no han vingut a comprar»,raonava.

En relació amb el suport a la protesta, el farmacèutic tenia una opinió ben clara.«Si a mi no em toquessin els serveis mínims, aquest establiment també estaria tancat

-assegurava-.Estic a favor de la rei­vindicació, hem de fer alguna cosa perquè ens escoltin».

En aquesta mateixa situació estaven la majoria dels apotecaris als quals ahir els va tocar complir els serveis mínims -a la ciutat de Barcelona, eren un total de 68 establiments-: personalment recolzaven l'aturada, però obrir la farmàcia era professionalment una obligació per respondre a la demanda dels ciutadans.

En aquesta tessitura estava, per exemple, Josep Maria Benito, de 47 anys i titular de la farmàcia Benito Vidal, també al districte de Sant Martí.«Si parlo de manera personal diré que secundo aquesta vaga. Sé que cada farmacèutic és qui ha de decidir si tanca o no, però crec que protestar i tancar és la manera de recolzar una causa comuna», argumentava. Aquesta causa, explicava, és la de poder garantir una bona atenció farmacèutica a tots els ciutadans que la necessitin.«Si continuem d'aquesta manera no tindrem diners per poder comprar medicaments», sentenciava Benito.

I per aquesta raó molts ciutadans veien amb bons ulls la protesta dels farmacèutics.«Encara que vinc de lluny buscant una farmàcia, no m'importa. És normal que protestin, els deuen molts diners i d'alguna manera s'han de fer sentir», deia Francisco Rubio, de 58 anys.«És vergonyós que no hi hagi diners per a aquesta gent», insistia Juan Herraz.

Notícies relacionades

Cau a Barcelona el cibernarco més gran d’Europa

El cuc de terra que desafia Darwin

Malgrat que la quantitat ja és una mica més petita -ahir al llarg de la tarda el Govern va fer efectiu un dels pagaments que devia-,

el deute segueix asfixiant els apotecaris.«Que paguin ara una part del que ens deuen no significa res, perquè no sabem quan serà la pròxima vegada que cobrarem. Potser els endarreriments se seguiran sumant», explicava Jacinto Bainad, farmacèutic a qui ahir també li va tocar treballar per cobrir els serveis mínims.