Els científics clamen contra la «ridícula» sentència de L'Aquila

Predir on hi haurà un terratrèmol i especialment el moment exacte en què es produirà és avui dia una quimera, i per tant no té sentit condemnar a presó sis sismòlegs, que es compten entre els més prestigiosos d'Itàlia, per haver subestimat el 2009 el risc que hi hagués un gran sisme a L'Aquila, tal com va passar. Així és com ha reaccionat la comunitat científica, en especial aquells professionals que treballen amb «impredictibles» riscos naturals, davant el que consideren una sentència absurda i un precedent molt perillós. «El judici ha estat pervers i la condemna és ridícula», es va indignar en un comentari la prestigiosa revistaNature.

El tribunal italià va condemnar dilluns a sis anys de presó i a pagar una multa de 9,1 milions d'euros els set membres de la Comissió de Grans Riscos (sis dels quals eren científics) que es van reunir a L'Aquila una setmana abans del terratrèmol. Van ser uns dies agitats: després d'una sèrie de petits sismes, un tècnic no especialista va pronosticar sense arguments clars que hi hauria un gran terratrèmol i allò va ocasionar un gran enrenou social. Com a conseqüència, els experts van haver de sortir al pas i van considerar que el risc era estadísticament escàs, fet que va impulsar les autoritats a permetre que els veïns tornessin a casa. En aquella sacsejada van morir 308 persones i 1.500 van resultar ferides.

PROBABILITATS, RETORNS... / «Davant d'un risc natural, els científics no poden dir blanc o negre. Sempre es parla de probabilitats, de períodes de retorn. En aquests casos no es pot raonar d'una altra manera», sintetitza David Saurí, catedràtic de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i especialista en usos del sòl. A més, recorda Saurí, el que fan els científics és assessorar. «No estic dient que no n'hi hagi d'incompetents, que n'hi ha, però els que prenen les decisions són els polítics, i a vegades el problema és que no entenen el llenguatge probabilístic dels científics». En la mateixa línia es pronuncia Joan Manuel Vilaplana, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en riscos naturals: «Una cosa és la interpretació científica d'uns senyals, que sempre estan sotmesos a un grau d'incertesa, i una altra és la conclusió que se'n derivi».

PRESSIÓ POPULAR / Àlex Barbat, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i especialista en resistència d'estructures, recorda que els condemnats eren professors universitaris que s'havien presentat voluntaris per participar en l'avaluació del risc. Uns quants els coneixia personalment. «A aquest pas ningú voldrà formar part dels comitès», denuncia. Barbat considera que pot ser un precedent perillós: «El que no entenc és com un jutge s'ha pogut deixar portar per la pressió popular. Discutir obertament i opinar no ha de ser motiu per a una condemna». En aquest sentit, el físic Luciano Maiani, president de la Comissió de Grans Riscos, i el seu múmero dos, Mauro Rossi, vam renunciar ahir al càrrec argumentant que a partir d'ara serà impossible «treballar amb serenitat».

«Tinc la impressió que s'ha agafat aquests científics com a caps de turc», lamenta Saurí. «Se'ls ha culpat per una interpretació sense tenir en compte el context real, que és que L'Aquila no estava preparada», afirma el professor de la UAB, que recorda que terratrèmols d'una magnitud similar poden causar milers de morts a Haití i no causar-ne cap al Japó.

GRAN INCERTESA / Vilaplana recorda que la predicció en certes disciplines científiques és plena d'incerteses, com la meteorologia, la vulcanologia o la hidrologia, però el màxim exponent és la sismologia. «Nosaltres podem saber quines zones són més susceptibles de patir un gran terratrèmol, però no podem predir quan», resumeix.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

«Els riscos naturals es poden prevenir, però no predir», insisteix Joan Escuer, president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya. Prevenir, insisteix Escuer, significa que hem de posar-nos un casc o construir vivendes més robustes perquè s'han fet estudis que ens indiquen que vivim en una regió particularment sísmica. Predir, en canvi, equival a saber quan es produirà, «i això, encara que s'està avançant, no és possible saber-ho», afegeix. «La sentència em sembla kafkiana o fins i tot diria pròpia d'ignorants -afegeix el president dels geòlegs catalans-, perquè no es pot condemnar algú per una cosa que no està a les seves mans».

«És realment sorprenent que es processi els científics i en canvi no s'hagi fet res contra qui va permetre que es construïssin els edificis que després van caure», afirma Escuer, que recorda que no només van caure edificis vells, sinó que també en van caure alguns que havien estat construïts en dècades molt recents.