Comicis universitaris

Quatre candidats preveuen concórrer a les eleccions a rector de la UB

La crisi i el possible final del model de sufragi universal marcaran la campanya

Assemblea d’estudiants a la Facultat de Geografia i Història de la UB, el juny passat.

Assemblea d’estudiants a la Facultat de Geografia i Història de la UB, el juny passat. / FERRAN NADEU

1
Es llegeix en minuts
VÍCTOR VARGAS LLAMAS
BARCELONA

Sumida en un dels períodes més complicats de la seva història, la Universitat de Barcelona (UB) celebrarà el 22 de novembre, en primera volta, unes eleccions a rector determinants per al seu futur. Les limitacions derivades de la crisi obliguen a un pressupost cada vegada més ajustat que ha afectat la UB a tots els nivells, malgrat que es manté com a referent de l'ensenyament universitari català i espanyol. El panorama es presenta no menys incert davant la pretensió de la Generalitat de crear un nou òrgan de govern universitari en què els representants polítics tindrien una presència majoritària. Entre les seves responsabilitats recauria l'aprovació dels pressupostos i el nomenament del rector, i per això aquests poden ser els últims comicis en què l'equip de govern sorgeixi d'un procés electoral basat en el sufragi universal.

Una situació que ha convidat a la reflexió personalitats de la comunitat universitària, que en el transcurs dels últims mesos s'estan mobilitzant per aportar idees que millorin el model i optimitzin els recursos disponibles. Fruit d'aquestes converses, quatre docents amb experiència contrastada en la gestió han mostrat la seva voluntat de presentar-se als comicis quan falta un mes per a l'inici de la campanya, el 7 de novembre.

Notícies relacionades

MODELS DE GESTIÓ / L'actual rector, Dídac Ramírez, va confirmar que anirà a la reelecció per culminar un projecte que no ha pogut definir com preveia per «les retallades» que ha patit en els seus quatres anys de mandat. Coincidint amb l'últim consell de govern de Ramírez, la catedràtica de Fisicoquímica Victòria Girona va anunciar la seva intenció d'optar al càrrec per dotar de «més transparència» la gestió de la UB i garantir-ne l'«autonomia». Una voluntat d'independència en què va coincidir Josep Antoni Bombí, catedràtic d'Anatomia Patològica, que aposta per reforçar el vincle de servei de la universitat i adaptar-lo a les demandes socials.

Joan Guàrdia, que és catedràtic de Psicologia, va expressar la seva «ferma voluntat» de presentar-se mentre intensifica els contactes per formar una llista «transversal» amb l'objectiu d'optimitzar el rendiment econòmic a través d'una gestió diàfana.