Vergonya aliena a la xarxa

Doncs mira que bé, el minut de glòria. Tant si van ser els mateixos protagonistes del ja famósvídeo dels 'poli lovers' de Cerdanyola del Vallèsels que el van penjar a Youtube com si ho van fer uns altres amb més o menys bona intenció, hi ha dues coses clares: la primera, que si els dos agents es van gravar a si mateixos ballant i fent el ruc dintre del cotxe patrulla i d'uniforme va ser perquè algú ho veiés. I la segona, que l'ha vist molta, moltíssima més gent del que ells volien.

El que fan mai ho haurien fet en públic, al carrer, però en canvi ho van gravar, potser perquè s'ho miressin els amics, i ho ha acabat veient qui sap quanta gent a tot el món. Lesxarxes socialssón aparadors globals, però encara no en som conscients, ni d'això ni de les seves conseqüències. «No tenim prou clar que tot el que diem, fem, escrivim a la xarxa pot ser vist per tothom i no només per aquells que teníem previst que ho veiessin», diu el psicòleg social Jaume Funes.

Tampoc cal esquinçar-se les vestidures, afegeix Funes: «És trist, però només és una anècdota. Això sí, cal assumir que elmón virtual, encara que no hi hagi espai ni temps, és real com la realitat mateixa. Tan real és el policia a Youtube com en una cruïlla dirigint el trànsit».

De fet, la policia -a part dels agents de Cerdanyola- sí que ho té clar. «Hi ha agents que busquen a Youtube,Facebook oTwittervídeos o fotos que puguin revelar actes delictius», expliquen fonts dels Mossos d'Esquadra. Així s'han trobat, per exemple, vídeos que mostren conduccions temeràries de cotxes, motos i fins i tot monopatins.

'SKATERS' SUÏCIDES / «La gent vol ser famosa, ni que sigui en un cercle reduït. I ja no n'hi ha prou explicant als amics el que hem fet. Les imatges tenen un plus», sosté Funes. Aquesta mateixa ànsia de fama els acaba posant en el radar de la policia.

Els casos de temeraris caçats gràcies a la xarxa abunden. Al desembre van ser imputats dos homes que baixaven en monopatí carreteres costerudes del Pirineu de Lleida i generaven situacions d'enorme perill. Els Mossos van trobar almenys set vídeos en què se'ls veia obligant els conductors a fer maniobres arriscades per no atropellar-los. Un andorrà de 24 anys que s'exhibia per internet fent bogeries al volant va ser multat amb gairebé 5.000 euros. I un tal Matías l'Humil, mallorquí, va acabar davant del jutge i amb els seus tres cotxes de 400 cavalls immobilitzats per gravar-se en carreres il·legals.

Els personatges amb dimensió pública també pateixen els efectes de la sobreexposició. La cosa pot donar de si per a unes rialles més o menys globals, com la míticarelliscada de David Bisbal a Twittersobre Egipte; perperdre's uns Jocs Olímpics, com li va passar a l'atleta grega Voula Papachristou per un tuit racista, o per agreujar un conflicte internacional, com el vídeo a Youtube de soldats dels EUA orinant sobre cadàvers a l'Afganistan i el demilitars israelians ballant al carrera la ciutat palestina d'Hebron.

Això pel que fa als que pengen les seves pròpies gràcies, estupideses o fins i tot infàmies. Després hi ha els que pengen les dels altres. Perquè el control dels continguts a la xarxa és molt vulnerable, i el sol fet de gravar-se o fotografiar-se en una situació compromesa ja exposa al risc. Ho saben molt bé l'actriuScarlett Johansson, a qui un 'hacker' varobar fotos que havia enviat al seu marit, o la regidora de Los YébenesOlvido Hormigosi l'exviceministra costa-riquenyaKarina Bolaños, les imatges íntimes de les quals han donat la volta al món en contra del que elles volien.

Notícies relacionades

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

Sánchez promet a les víctimes de la dana un funeral d’Estat a València

Però no només elles. Abraham Pasamar, director d'Incide, agència de detectius especialitzada en investigació digital, assenyala que cada vegada hi ha més casos de xantatge o assetjament a internet arran d'imatges descontrolades. A vegades són menors que es deixen convèncer per fer-se fotos amb poca roba. «Un altre cas comú és el de les exparelles que, després de la ruptura, es fan xantatge amb imatges íntimes i fins i tot les envien als seus contactes», explica.

«Aquesta societat és tan transparent, les nostres vides estan tan exposades, que la màxima ha de ser que allò que no vulguis que se sàpiga no ho facis, o no ho diguis», conclou Funes. «Això ens obliga a una coherència entre la imatge personal i la imatge social. Ja no hi ha espai per a la hipocresia social, per a les dobles vides», afegeix.