El diluvi del Vallès

Més de 600 morts, barris sencers desapareguts, centenars de fàbriques danyades i més de 12.000 damnificats. L'escenari no respon als efectes d'un tsunami en un país llunyà, sinó a la pitjor catàstrofe natural de la història recent d'Espanya:les riuades que el 25 de setembre del 1962 van devastar tot el que van trobar al seu pas en algunes zones del Vallès. Es compleixen 50 anys de la tragèdia i fins i tot avui el nombre de víctimes és incert: la xifra oficial va quedar en 617 morts, però centenars de cossos van desaparèixer sota les aigües i mai es van trobar, de manera que no es descarta que hi hagués fins a 1.000 morts.

Notícies relacionades

"No diguis res, però d'aquesta no en sortim"

250 litres en dues hores

El desastre segueix gravat amb força en el record dels supervivents, que, mig segle després, descriuen minut a minut aquella nit. Encara que elVallès Occidental va ser la comarca més afectada, les inundacions també van castigar el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf. Una allau de runes, cadàvers, fang i arbres va arribar fins a Sant Adrià de Besòs. Va ser un episodi excepcional de pluges; en alguns punts van caure uns 200 litres per metre quadrat en menys de tres hores. Els rius Llobregat i Besòs van créixer i també les rieres de les Arenes, a Terrassa, i la del Palau, a Rubí, cursos que normalment baixaven amb poca aigua, on als marges s'acumulaven centenars de vivendes. Les dues poblacions més afectades van ser Terrassa, amb més de 300 morts, i Rubí, amb prop de 300.

>> Llegiu la informació completa de l'aniversari de les riuades del Besòs a e-Periódico.