50 ANYS DE LES RIUADES

250 litres en dues hores

La calor dels dies previs va formar una olla a pressió. Després va arribar l'aire fred ben alt

2
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS / Barcelona

El matí havia estat calorós, però tot va canviar de sobte. "Viatgers que es dirigien a Barcelona van observar que cap a dos quarts de sis de la tarda començava a fer-se necessari utilitzar fars. A les sis, la muntanya deMontserratestava coberta d'espessos núvols...", va relatar la premsa del 1962.

Una de les pitjors catàstrofes hidrològiques dels últims 200 anys a Europa va ser el resultat d'un fenomen relativament habitual en les tardors mediterrànies: va començar a ploure de manera torrencial i no va parar en pràcticament dues o tres hores, depenent de la zona. Va ser suficient. "No es pot negar que era un fenomen d'elevada perillositat, però en absolut va ser un fenomen únic", resumeixCarmen Llasat,professorade la Universitat de Barcelona (UB) que ha analitzat lesinundacions del Vallèsen diversos estudis, incloent-hi la sevatesi doctoral. Una situació amb pluges semblants va passar el 2000 als voltants de Montserrat.

"La combinació durant els dies previs d'altes temperatures, altes pressions i cel clar va afavorir unaelevada evaporaciósobre el Mediterrani i l'emmagatzematge d'aquest vapor d'aigua a la part baixa de l'atmosfera", descriuLlasat. Un dels aspectes que més criden l'atenció va ser l'escalfament diürn: aTortosa, els termòmetres van passar de 16º al matí a 30º al migdia; en el cas deGirona, d'11º a 30º. Va ser un "efecte d'olla a pressió", com ho defineix Llasat.

L'arribada d'aire relativament fred ben alt i la forta entrada d'aire calent i humit en nivells baixos "van augmentar la inestabilitat i van desenvolupar les tempestes que van donar lloc als xàfecs", prossegueix. A això s'hi ha de sumar l'arribada d'una depressió des del nord de Galícia, amb un front associat que va afectar tota la Península.

Llasat recorda que pluges de més de 100 litres per metre quadrat són relativament habituals a la costa mediterrània. A l'observatori Fabra de Barcelona, amb dades des del 1913, elrècord diaricorrespon al6 de desembre de 1971amb197 litres, mentre que la màxima de l'aeroport del Prat, 187 litres, és del 25 de setembre de 1953. Durant lesinundacions del 1962es van acumular al Vallès i comarques pròximes quantitats molt diverses. El màxim es va registrar aMartorelles, amb250 litres per metre quadrat, encara que quantitats també molt notables es van donar aGelida(212 litres),Olesa de Montserrat(210),Sabadell(196),Montmeló(145),Tiana(140),Sant Celoni(132),Igualada(130),Granollers(106) oBarcelona(89). Possiblement els màxims van correspondre a les serres prelitorals, comSant Llorenç del Munt, però no es disposa de dades per l'absència de pluviòmetres.

Notícies relacionades

El caràcter torrencial de la pluja, concentrada en dues hores, i l'orografia escarpada van ser el detonant de la catàstrofe. En ¡una hora escassa, lescrescudes de rius i rieresja eren immenses. ElBesòsi elLlobregates van desbordar amb uncabalquatre vegades superior al de l'Ebre a Tortosa. No obstant, encara faltava el factor clau: "L'enorme magnitud del desastre només s'explica en l'elevada vulnerabilitat i exposició que presentava la zona més afectada pels grans xàfecs", diu la professora de la UB.

Els pronòstics meteorològics van preveure que hi hauria pluges intenses en el conjunt d'Espanya, com així va ser, però en aquella època no hi havia eines per determinar una concentració tan gran en un territori tan petit. En qualsevol cas, la seva utilitat hauria estat relativa si es té en compte, com conclou Llasat, "que no existia cap organisme de protecció civil ni s'havien elaborat plans d'emergència".