Infància empobrida, futur insostenible

La pobresa infantil no és un fenomen nou a Catalunya. És una debilitat massa arrelada. Un 23,8% de la infància catalana viu per sota del llindar de la pobresa, cosa que suposa al voltant de 325.000 menors. Entre el 2008 i el 2010 aquest índex va créixer més de tres punts percentuals. Les famílies d'aquests nens no tenen eines ni estratègies per treure'ls per si mateixes d'aquesta situació. I per això les entitats ens veiem obligades a adoptar estratègies assistencialistes i reconvertir la nostra tasca preventiva.

No hi ha dubte que la pobresa també és hereditària. L'ascensor social existeix a Catalunya, però només per a aquells a qui s'anomenava classe mitjana. Els pobres no poden ni tan sols pujar a aquest ascensor. La majoria només poden baixar-ne, fora que se'ls acompanyi. Vincular un determinat tipus de família a un determinat desenvolupament, en realitat amagaria una diferència d'estatus social. No és la configuració familiar la que determina el desenvolupament, sinó les condicions en què es viu. És una qüestió econòmica i d'oportunitats.

Durant anys les entitats socials hem estat intentant donar suport a aquestes famílies i acompanyar-les perquè poguessin abandonar la pobresa. El plantejament ha estat recolzar-les per criar els seus fills de forma que es construïssin un futur millor. L'educació era el primer focus d'atenció. El contracte social deia que amb estudis hi hauria feina. I així ho crèiem. Però avui hem trencat aquest contracte i el que es planteja és un altre amb valors diferents i, sobretot, amb un nou paradigma. Avui ens veiem obligats, per les necessitats de les persones que atenem, a destinar esforços al repartiment d'aliments, a les ajudes per a lloguers o subministraments bàsics (aigua, llum…). Avui no només hi ha més pobres, sinó que els pobres són més pobres.

Les dificultats estan generant tensió a les famílies i, en conseqüència, violència velada o subtil a les llars. A les escoles podem veure molts indicadors d'aquesta situació generalitzada, no només en la falta de materials o la impossibilitat de participar en les activitats extraescolars, sinó en l'actitud i el rendiment escolar dels alumnes: dèficit d'atenció, falta de motivació, dificultats per entendre els conceptes, nerviosisme, ansietat... El que més influeix en el rendiment escolar -està demostrat en diferents estudis- és la situació eco-

Notícies relacionades

Les mesquites posaran seguretat arran de l’incendi de Piera

Vox punxa en una marxa contra els immigrants a Sant Vicenç

nòmica familiar. Com pitjor és la situació, pitjor és el rendiment.

Per poder promoure la justícia social i lluitar contra la pobresa és bàsic el recolzament a les famílies i a les seves xarxes. Sens dubte cal apostar pel treball comunitari i integral, per l'arrelament de les persones, per satisfer les necessitats bàsiques a partir de l'acció social més pròxima. Per construir polítiques socials de baix a dalt. És a dir, a partir de les necessitats de les persones, a partir de l'acció social més pròxima. No sempre és una qüestió de fer més inversió; en massa ocasions es tracta de fer-la millor. I d'això en som responsables tots.