Cop d'efecte de la NASA a Mart

Aconseguir un resultat en l'exploració de l'espai costa tant de temps que sol succeir que, en el mateix moment en què se celebra un èxit, les prioritats ja són unes altres. Aquest sembla ser el cas delCuriosity, el robot més gran mai enviat a un altre planeta. Ahir al matí, elrover (robot amb rodes) va arribar a la superfície de Mart després d'una arriscada operació d'aterratge, conduïda sense el més mínim error pels tècnics de la NASA. Un enorme èxit de l'agència espacial nord-americana i de la investigació espacial en general, més necessitada que mai de cops d'efecte amb què reivindicar-se en aquests temps en què les dificultats econòmiques amenacen de girar l'esquena al cosmos.

La fabricació delCuriosityva començar el 2004, quan res indicava la magnitud de la crisi econòmica en què es trobarien sumits els EUA i Europa 8 anys després. La NASA fa anys que enllaça retallades en els seus pressupostos i ha tancat alguns dels programes de més pes, com el dels transbordadors espacials i el projecte de tornar a enviar un ésser humà a la Lluna.

L'Agència Espacial Europea (ESA) ha mantingut el seu pressupost. Però al novembre toca celebrar la reunió que assigna els fons a l'agència cada tres anys, i es preveu que Europa apliqui a l'espai la mateixa dieta de retallades que està aplicant a gairebé tot.

«Estem a principis d'una dècada que pot portar-nos grans avanços, però també estem en el pitjor moment per al finançament de l'exploració de Mart», diu Stuart Clark, astrònom i col·laborador de l'ESA. «És com caminar a un pas del precipici: correm el risc de perdre-ho tot», afegeix.

Ahir, els directius de la NASA van aprofitar l'èxit delCuriosityper remarcar que l'exploració de l'espai és una part essencial de la identitat dels Estats Units, una petició molt poc dissimulada a l'administració de Barack Obama perquè faci marxa enrere en les retallades. «Els set minuts de terror [l'aterratge] s'han convertit en set minuts de triomf», va dir John Grunsfeld, vicedirector científic de la NASA.

OPERACIÓ PERFECTA «L'aterratge va ser espectacular: em falten paraules per descriure-ho», diu Fernando Abilleira, un dels homes de blau - els enginyers de la NASA - que van controlar les desenes d'ordinadors de la sala de control. «És l'aterratge més precís que hi ha hagut mai a Mart», afirma Stuart Clark.

«Elroveres va situar a únicament 400 metres del centre de l'àrea designada: en altres missions la desviació havia sigut de fins a 50 quilòmetres», explica Abilleira. El robot va tocar terra al cràter marcià Gale, a les 7.18 hores (hora espanyola), equivalent a les tres de la tarda a Mart, en un dia d'hivern tranquil, sense les usuals tempestes de sorra.

Tot i aquest èxit, el futur de l'exploració de Mart queda en suspens després delCuriosity. L'any 2013, l'agència pretén enviar a Mart el satèl·litMavenper estudiar l'atmosfera del planeta, però després d'aquest projecte no hi ha més plans. «La seva estratègia era invertir en una campanya per portar mostres de Mart a la Terra, però no ho aconseguirà fins al 2030», afirma Agustín Chicarro, científic principal expert en Mart de l'ESA. Ahir, Barack Obama va celebrar l'èxit delCuriosity, però en el mateix discurs va reforçar la seva aposta pel sector espacial privat. «Les empreses privades poden portar satèl·lits o astronautes a l'estació espacial, però anar a Mart o a la Lluna és tan difícil que només ho pot fer una agència nacional», comenta Clark.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

La situació a l'ESA no és gaire millor. En la reunió de novembre, els ministres hauran de confirmar el finançament delTrace Gas Orbiteri de l'ExoMars. El primer és un satèl·lit que s'hauria de llançar el 2016 per mesurar el metà a l'atmosfera de Mart (un senyal de possible activitat biològica). El segon és unrover dotat de trepant per esbrinar si hi ha matèria viva a sota de la superfície del planeta.

«Confio que aquests programes no es cancel·lin: l'ESA va apostar per l'Exomars al febrer, quan la NASA es va fer enrere», afirma Clark. «En aquest marc, el que ha fet Espanya és aplicar retallades abruptes, anunciar que reduirà la seva quota per a l'ESA i de moment deixar d'abonar-la», afirma Ignasi Ribas, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC, a Bellaterra. «Esperem que l'èxit delCuriosityfaci canviar estratègies», conclou Clark. H