Un meló amb ADN espanyol

Si un meló és dolç, de textura agradable, fàcil de transportar o resistent a la sequera i els fongs és perquè en els seus gens hi ha escrites aquestes característiques. Així que detectar-los i analitzar-ne el funcionament és clau per poder desenvolupar varietats al gust del productor i el consumidor. I això és justament el que ha fet, en un primer pas fonamental, un consorci d'investigadors espanyols coordinat per Pere Puigdomènech (CSIC) i Jordi García Mas (IRTA), tots dos de l'Institut de Recerca en Agrigenòmica (Crag), a Bellaterra.

Es tracta de la primera vegada que científics espanyols -nou centres d'investigació públics i privats de Barcelona, Múrcia i València- coordinen la seqüenciació o desencriptació d'un genoma complex. Havien participat amb anterioritat en anàlisis d'aquest tipus amb diversos animals i plantes, però sempre sota la batuta de consorcis internacionals. Les dades obtingudes es dipositaran en un banc d'accés públic, encara que l'accés serà restringit per a les empreses amb fins comercials.

El meló es cultiva des de fa milers d'anys.«Si en una de les moltes varietats que hi ha detectem un gen de resistència-posa com a exemple Mas-, el podem introduir en les varietats d'interès comercial. No parlem de transgènics, sinó de simples encreuaments».

Que l'elegit hagi estat el meló no és casual si es té en compte el seu gran interès econòmic.«Espanya n'és el primer exportador mundial i tenim empreses que estan molt interessades a desenvolupar llavors de qualitat»,destaquen García Mas i Puigdomènech. Dins dels produc-tes d'hort, només el tomàquet té un impacte econòmic superior. La varietat escollida per a l'anàlisi és un encreuament de meló pell de granota i meló coreà.«La nostra varietat és molt important comercialment perquè aguanta molt», afegeixen. Es pot recollir a l'estiu i consumir a l'hivern.

Notícies relacionades

Com baixar el cortisol: els 10 hàbits bàsics que no pots oblidar

María Dolores Puga, demògrafa: «La població espanyola mai tornarà a ser jove»

Els resultats mostren que el meló té 27.000 gens, molts més que el seu parent més pròxim, el cogombre. Se n'han detectat 411 vinculats a resistència a malalties i 89 més relacionats amb processos de maduració, com l'acumulació de carotens (el que dóna el color a la polpa del meló) o de sucre.

La seqüenciació, que es va publicar ahir a la nit aProceedings of the National Academy of Sciences (PNAS),va començar el 2008 dins d'un projecte anomenat Melonics. A més d'investigadors de l'IRTA i el CSIC, també hi ha tingut una participació destacada l'equip de Roderic Guigó al Centre de Regulació Genòmica (CRG), entre altres grups.«Desgraciadament, tot aquest èxit de participació i finançament, incloses les empreses, seria impossible repetir-lo avui dia amb les retallades que hem patit»,lamenta Puigdomènech.