Casal salvador

A finals dels 70, joves de llavors amb el suport d'un capellà van aconseguir fer de l'Itaca un esplai

L'esplai o Associació Educativa Itaca és una i moltes coses, té dos locals i aquesta setmana ha acomiadat la seva condició de centre diari per passar a ser, des de dilluns, casal d'estiu. Una gran il·lusió per als nens que durant el curs van al centre a jugar, a fer reforç escolar. El dijous va ser el penúltim dia de col·le, i aquest diari hi va anar a viure una jornada amb nens i responsables de l'entitat. Va començar amb la recollida de nens en vuit col·legis per part de monitors i voluntaris. Els alumnes d'institut van sols al centre.

Com que hi ha horari intensiu als públics, l'Amparo i la Gloria, monitores d'oci, van una mica més aviat, a les tres, al que els toca, el col·legi Ramón y Cajal. Allà una vintena de nens i nenes es posen en fila i caminen fins a la seu d'Itaca a la ronda de la Torrassa, que depèn de la Fundació Pere Tarrés. Dels 18 centres diaris que té la fundació, aquest és el més gran. De la Pere Tarrés en depenen actualment 227 centres.

Immigrants d'anar i tornar

Ja al centre, la Gloria s'asseu amb 15 nens d'entre 3 i 5 anys i els pregunta pel final de les classes. Itaca compta amb 190 places, però la rotació porta a fer que cada any passin per allà uns 250 nens i joves en risc d'exclusió, d'entre 3 i 25 anys si es compta la inserció laboral. Molts estan becats; els que paguen, paguen poc, i la seva aportació es valora més pel que suposa d'implicació que pels diners en si. La gran majoria són fills d'immigrants, encara que ells no ho són, han nascut a Catalunya. Alguns tornen a emigrar: la crisi porta molts pares a tornar al seu país, cosa que fa que alguns adolescents llancin la tovallola i deixin d'esforçar-se en els estudis, lamenta Lídia González, secretària tècnica de l'en­titat.

En total hi ha 20 professionals, entre treballadors socials, educadors socials, psicòlegs, integradors socials. I hi ha diversos programes. Entre ells, el de reforç escolar; Inserjove, d'inserció laboral; el projecte Clau, per atendre els anomenats nens de la clau, sols a casa al sortir del col·legi perquè els seus pares treballen; centre obert, que atén 40 nens del col·lectiu més desprotegit; el d'oci al barri, que consisteix a enviar dinamitzadors d'oci a les places de la zona. O l'espai familiar, per a pares i fills, que assisteix els primers i els ofereix setmanalment unes hores per fer encàrrecs. També hi ha els programes que es financen amb recursos de Proinfància: xecs d'ajuda, logopèdia...

En resum, el centre diari assumeix l'esforç que un pare aclaparat per la situació no pot fer cada dia. Els nens arriben i, amb l'excepció dels més petits, fan de 45 minuts a una hora de reforç escolar. Berenen (es demana als pares que l'aportin i si no es donen galetes). Dijous preparaven diversos balls per liquidar el curs i posar-se el banyador. Al local de la ronda de la Torrassa, mentre la Gloria i els més petits assagen un ball, a l'aula contigua uns altres, d'entre 6 i 8 anys, escriuen els seus plans d'estiu.«Aniré al casal, aniré a la piscina, aniré al cine»,apunta la Gianinna, de 8 anys. El Girik, de 7, ho té tot molt clar:«Sóc de les Canàries, però la meva família és de l'Índia»,afirma resolt.«Aniré al casal d'estiu»,escriu.

Falta de places

Notícies relacionades

¿On es poden veure les notes de selectivitat 2025 a Catalunya a partir d’aquest dimecres? Consulta aquest cercador

EL PERIÓDICO recull el premi al diari millor dissenyat d’Europa

El casal d'estiu d'aquest any ha suscitat una demanda considerable. Al juliol estan ocupades les 200 places. A l'agost n'hi haurà 100, i ara ja hi ha 20 persones en llista d'espera. Al costat del Girik, el Jordi, de 7 anys, anota decidit:«Aniré al casal d'estiu, al cine de la Farga, a colònies, i a la feina de la meva mare». Alguns, com la Maribel, de 8 anys, no es queden:«Me n'aniré a França amb el meu pare i amb el meu germà. Allà hi viu la meva mare». A les set, reunió de pares, cessen les activitats.

Abans, en un pis inferior, diversos nens preparen un altre ball de fi de curs. Del grup més o menys afortunat destaca l'Elvis, de 9 anys, que balla amb mestria música de l'altre Elvis.«Avui he jugat a escacs i he ballat», explica.