Selectivitat sense preus

A tan sols dos dies per a la gran cita, els nervis, l'insomni, la sensació d'haver-se quedat en blanc augmenten cada hora que passa. Els aproximadament 30.000 joves catalans que aquest dimarts inicien la marató de tres dies d'exàmens de Selectivitat (gairebé els mateixos alumnes que l'any passat, segons la secretaria general d'Universitats) han pitjat aquestes últimes setmanes l'accelerador per preparar unes proves que, diuen, determinaran el seu futur. Ho fan sense saber encara què passarà el juliol vinent, quan vagin a matricular-se a la universitat, perquè el Ministeri d'Educació encara no ha concretat, gairebé dos mesos després d'haver-ho anunciat, quant pujaran les taxes universitàries. El límit, això sí que ho ha dit, serà ni més i menys que d'un 66% respecte al 2011.

Als nois que ara s'examinen de la selectivitat, la mesura els enxampa de ple; també hauran de rascar-se la butxaca si finalment descarten la universitat i opten per un cicle formatiu de grau superior. En aquest cas pagaran una taxa de 360 euros de nova creació.

PARES PREOCUPATS / «Més que els nois, els que estan preocupats aquest any són els pares, és clar», explica Joan Montserrat, llicenciat en Ciències i professor per compte propi des de fa més de dues dècades. El docent, que aquests dies no para de rebre alumnes a casa, ha constatat que els progenitors pregunten amb més inquietud que en convocatòries anteriors quines possibilitats tenen els xavals de tirar endavant les carreres que han escollit. Per a les famílies més afectades per la crisi, els diners d'una matrícula suposen un esforç important. «Molts volen saber si els seus fills estan en condicions de treure-se-la a la primera, perquè saben que les segones matrícules encara són més cares», explica Montserrat.

Sergi Martín i Guillem Sala aspiren a ser enginyers. Cap d'ells té problemes de finançament, però tots dos coneixen gent que sospesa no anar a la universitat per raons econòmiques. «No és una cosa generalitzada, però sí, hi ha algun cas», precisa Martín, que aquest cap de setmana està fent el repàs final a les matèries més complicades. Li dóna un cop de mà la seva nòvia, la Laura, que ha acabat el batxillerat amb matrícula. «Aquesta última setmana m'he concentrat al cent per cent i gairebé no ens hem vist. He deixat d'anar al gimnàs, no he sortit ni amb els meus amics ni amb ella... Ja tindré tot l'estiu per fer el que no faig ara», comenta el noi.

LA RECTA FINAL / «Això de les taxes és, evidentment, un tema de què parlem i que a alguns els preocupa molt», corrobora l'altre enginyer en potència, Guillem Sala. Ell és més partidari de prendre's això de la Selectivitat amb calma. Ha elaborat fins i tot una teoria sobre el tema. «Un s'ho pot prendre de dues maneres: o practicant el celibat més absolut, o bé continuant amb la vida de sempre». Sala pertany al segon grup, confessa. Té una bona nota de batxillerat -un 7,5- i en té prou amb una lleugera millora a Selectivitat per entrar a Industrials. «Sé que me la jugo, però no val la pena posar-se nerviós», al·lega.

Una altra que no renuncia a seguir aquests dies amb la seva agenda habitual és Ada González. Estudiant brillant (la seva nota de batxillerat és de 8,15), el seu objectiu no és, almenys de moment, fer carrera universitària. No. La seva afició és la dansa i, tot i que aquest dimarts s'examinarà de les proves d'accés a la universitat «per completar aquesta etapa», el seu somni és arribar a «ingressar en una companyia» com a professional. «Ni ansietat, ni crisis nervioses. Estic estudiant cada dia una estona a casa i, a la tarda, vaig a assajar», assegura.

POSAR-HI EL COLL / Júlia Baquero també prefereix estudiar a casa. Es concentra molt millor, argumenta. Al matí, no obstant, va a unes classes de repàs que ofereixen al seu institut. Pràcticament tots els centres que imparteixen batxillerat a Catalunya en fan. «Practiquem amb exàmens d'altres anys i així aprenem la dinàmica de les proves», explica Baquero. El 8,1 que figura a la seva cartilla de notes com a mitjana de batxillerat és gairebé suficient per poder entrar a Periodisme. «Està tot tan malament que, ja que hi som, vull estudiar alguna cosa que m'apassioni», explica.

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

A més a més de les classes matinals a l'institut, Laura Espejo ha preferit reforçar algunes matèries a la tarda amb les classes particulars de Joan Montserrat. «Vull estudiar Disseny i la nota per a la Universitat de Barcelona és altíssima, un 9,5. Per això hi he de posar el coll i fer la Selectivitat tan bé com pugui», explica. Per si les coses no surten com té previst, ja s'ha presentat a les proves específiques per cursar els mateixos estudis a la prestigiosa Escola Llotja de Barcelona.

«Jo, en canvi, prefereixo quedar amb les amigues i anar cada dia una estona a la biblioteca», esgrimeix Alícia Valls, que aspira a convertir-se en directora i administradora d'empreses. «És que si em quedo a casa, són massa les temptacions: la televisió, l'ordinador, el telèfon... ¡i la nevera!», es justifica. En el silenci de la biblioteca, les mates entren millor, assegura.