Els usuaris pagaran part del cost de crosses, cadires de rodes i taxis per anar a rehabilitació

Els usuaris de la sanitat pública hauran de pagar part del cost de les crosses, cadires de rodes o altres aparells ortopèdics que necessitin, així com els productes dietètics que consumeixen les persones diabètiques o celíaques. També es pagarà una part del transport sanitari no urgent que decideixi l'usuari, és a dir, els taxis que habitualment utilitzen els malalts que van a serveis de rehabilitació o visites mèdiques que tenen lloc en ciutats diferents de les de residència. L'ambulància seguirà sent gratuïta quan així ho decideixi el metge del pacient. Així s'estableix en el reial decret llei de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut, que va aprovar el Consell de Ministres divendres passat i que publica aquest dimarts el Butlletí Oficial de l'Estat Butlletí Oficial de l'Estat(BOE), després de tres dies de retard "per motius tècnics", segons fonts del Ministeri de Sanitat.

Aquest tipus de prestacions, que es dispensen de manera ambulatòria, estaran incloses en la cartera comuna suplementària del Sistema Nacional de Salut i seran considerades "serveis accessoris" subjectes a aportació per part de l'usuari. El percentatge d'aquesta "es regirà per les mateixes normes que regulen la prestació farmacèutica, prenent com a base de càlcul per a això el preu final del producte i sense que s'apliqui cap límit de quantia a aquesta aportació".

Les mesures adoptades pel que fa a aquests serveis entraran en vigor quan s'esgoti el termini de sis mesos disposat per l'Executiu a partir de l'aprovació del decret llei. Per això, se celebrarà un Consell Interterritorial a l'acabar aquest termini. Sí entren en la cartera de serveis bàsics "les activitats assistencials de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació que es realitzin en centres sanitaris o sociosanitaris, així com el transport sanitari urgent, coberts de forma completa per finançament públic".

També destaca en la norma la modificació de l'article relatiu al desenvolupament dels serveis comuns, entre els quals no s'inclouran aquelles tècniques, tecnologies i procediments que no tinguin prou provada la seva "contribució eficaç a la prevenció, diagnòstic, tractament, rehabilitació i curació de les malalties, conservació o millora de l'esperança de vida, autonomia i eliminació o disminució del dolor i el patiment".

Copagament farmacèutic al juliol

El decret estableix així mateix que les comunitats autònomes hauran d'adaptar-se alcopagament farmacèutic segons renda abans del 30 de juny. Segons la nova norma, "l'aportació de l'usuari serà proporcional al nivell de renda que s'actualitzarà, com a màxim, anualment". Com ja era conegut, els usuarisactius amb una renda igual o superior a 100.000 euros hauran de fer-se càrrec del 60% delpreu dels medicaments; els que tinguin una renda entre 18.000 i 100.000 euros, del 50%, i els de renda inferior als 18.000 euros, del 40%, amb un límit mensual de 60 euros.

Pel que fa alspensionistes, pagaran el 10% dels medicaments que se'ls receptin, amb un màxim de 8 euros al mes si la seva renda és inferior a 18.000 euros i de 18 per a la resta.  Si superen els 100.000 euros de pensió, pagaran el 60% com els actius.

Elsmedicamentsseran gratuïts per als afectats de la síndrome tòxica ipersones amb discapacitat, els perceptors de rendes d'integració social i de pensions no contributives i els aturats de llarga durada que no percebin prestació. Tampoc pagaran les medecines els que segueixin un tractament derivat d'un accident de feina o d'una malaltia professional. L'aportació delsfuncionaris, els militars i el personal al servei de l'Administració de justícia serà del 30%.

Retallada de 7.000 milions

L'objectiu de la reforma sanitària és aconseguir un estalvi estimat de 7.000 milions d'euros, dels quals gairebé la meitat, uns 3.550 milions, han d'aconseguir-se amb aquestes mesures, així com el desfinançament públic de fàrmacs "obsolets" o "amb menys valor terapèutic"; un pla per a l'impuls de medicaments genèrics, nous preus de referència --"només es tindran en compte" les reduccions que suposin, "com a mínim", el 10% sobre el preu industrial màxim en vigor autoritzat per al finançament amb fons públics-- i l'ajust dels envasos a la durada dels tractaments.

Així mateix, el Govern ha preparat un pla per lluitar contra elturisme sanitari i l'"ús fraudulent" de la sanitat per part d'estrangers no residents a Espanya. Amb aquestes mesures, inclosa la controvertidaretirada de la targeta sanitària als sense paperssense papers, preveu estalviar uns 1.500 milions.

La reforma també estableix la creació d'unaplataforma de compres centralitzada perquè les comunitats comprin de forma conjunta medicaments hospitalaris i tecnologia mèdica, com ja es fa amb la vacuna de la grip. Això ha de generar un estalvi d'entre 1.000 i 1.500 milions.

Notícies relacionades

Crim brutal a Sentmenat: «Discutien molt, ell era molt masclista i ella s’havia cansat de mantenir-lo»

Cop a una banda que robava DNIs, es disfressava com les víctimes i els retirava diners del banc

La resta de l'estalvi procedirà de la creació d'una cartera de serveis comuna per a totes les comunitats i la implantació de la 'e-salut' (700 milions); la millora de la coordinació entre els serveis sanitaris i els socials (600 milions), i l'elaboració d'un catàleg homogeni de categories professionals que faciliti la mobilitat entre els serveis de salut (500 milions).

>> Més informació sobre aquesta notícia, a e-PeriódicoMés informació sobre aquesta notícia, a e-Periódico