29 d’oct 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Necessitem acabar amb l'opacitat

FRANCISCO LONGO

El lliure accés a la informació de caràcter públic és un atribut de qualitat de la democràcia. En contextos turbulents com l'actual, encara més. Per a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), «ser transparent durant la implementació de les solucions a la crisi resulta imperatiu per mantenir la confiança pública». A Espanya, arrosseguem en aquest camp un retard considerable.

La Constitució reconeix al seu article 105.b el dret a accedir a la informació amb què opera el Govern, però no disposem de legislació ordinària que n'empari l'exercici amb l'extensió pròpia d'una democràcia avançada. La qüestió crucial és on se situa la càrrega de la prova. Els nostres poders públics, recolzant-se en la llei de règim jurídic de les administracions, han anat exigint a qui pretén exercitar aquest dret que provi la seva condició d'«interessat» en la informació que sol·licita. No obstant, les legislacions contemporànies emparen el dret de qualsevol persona a accedir a la informació sense més restriccions que les que garanteixen el dret a la intimitat i els interessos, públics o privats, que hagin de ser especialment protegits. Per salvaguardar-los, són els governs els obligats a exceptuar o classificar certes informacions, i no els peticionaris els que han d'acreditar cap circums-

tància. El seu interès legítim és inherent a la condició mateixa de ciutadà.

El retard resulta una mica vergonyant. Formem part del reduït pilot de cua dels països de la Unió Europea reticents a fer operatiu aquest dret. Tal com ha destacat l'ONG Access Info, Espanya és l'únic país europeu de més d'un milió d'habitants on es dóna aquesta circums-

tància. Successius governs s'han dedicat a marejar la perdiu amb aquest assumpte. De fet, el programa electoral del PSOE de les legislatives de l'any 2004 ja prometia una llei d'accés a la informació que no es va arribar a materialitzar mai. El motiu sembla que està en la dificultat de canviar conviccions i inèrcies arrelades en la nostra cultura politicoadministrativa. Construir una Administració oberta i transparent obliga a entendre que la informació generada i utilitzada pel Govern pertany a la societat, i no als governants ni a les burocràcies funcionarials.

Comptes públics

El lliure accés a la informació posa fre a la corrupció i estimula l'aparició d'actors socials disposats a vigilar la netedat dels procediments i a exigir que els que governen rendeixin comptes del que fan. Els avanços produïts en certs camps -tributari o de la Seguretat Social, per exemple- transparentant la relació govern-ciutadà individual, s'haurien d'ampliar com més aviat millor a tota la informació i estendre's a la ciutadania en sentit irrestricte. La higiene de la nostra democràcia reclama obertament el bany de transparència que els polítics ens han anat escamotejant amb bones paraules des de fa ja massa temps.