Cristina Carvajal: "Em curava el mal d'esquena amb acupuntura, ara amb ibuprofèn"

Cristina Carvajal, de 47 anys, treballa com a infermera des del 1988. Sempre en la sanitat pública: Sant Pau, Bellvitge i, des del 1996, la Vall d'Hebron. El seu sou net, al voltant dels 1.900 euros, ja es va veure reduït en uns 100 per la baixada als funcionaris del 2010. Ara, la Generalitat estudia reduir a més alguns complements i dos dies de festa. "Un dret que en el seu dia es va atorgar per conveni com a compensació per no augmentar el sou. Per tant, també és una reducció", explica. La baixada per l'IRPF serà l'última espremuda, al voltant d'uns 40 euros al mes. "La veritat és que no sé ni quant m'han abaixat exactament en aquesta nòmina", diu ella.

Amb la primera reducció, la Cristina es va enfadar bastant. "Al principi. Després penses que si abaixar el sou als funcionaris ha de servir d'alguna cosa, endavant. Encara que també crec que la sanitat pública treballa molt bé i no entenc que se'ns penalitzi. Continuarà sent deficitària fins que no se la doti d'un pressupost adequat", afegeix. "El problema --continua-- és que molta gent que està perdent la feina o que ho està passant malament ja no s'enfada amb el cap de la seva empresa sinó amb qui continua tenint feina. ¿Sap el que visc realment com una pèrdua? No poder compartir les poques coses boniques que puc fer per por que sembli una ostentació. Ens han robat l'alegria".

Notícies relacionades

Un forat més al cinturó

Alicia Gamero: "Abans anava a la perruqueria, ara em tenyeixo a casa"

Entre les coses boniques que ha perdut la Cristina amb els 100 i escaig euros al mes de menys hi ha l'acupuntura i el reiki. "Abans em curava així el mal d'esquena, que tendeix a contracturar-se. Ara em prenc dos ibuprofens", diu. També el costum familiar de reinvertir el que van començar a estalviar quan el seu marit va deixar de fumar fa 10 anys a anar a un restaurant amb els seus dos fills, de 21 i 16 anys, per menjar-se un arròs amb llamàntol. "Fa dos anys que no hi anem", explica.

Encara que la família ha fet alguns viatges, la Cristina creu que aquest any es quedarà amb les ganes de fer el viatge de nuvis pendent quan es va casar fa just 25 anys: "Llavors em vaig haver de posar a treballar al cap de dos dies de casar-me i em vaig dir que l'ajornava per a les noces de plata, però no podrà ser". La situació convida a la contenció: "La gent no dóna importància als canvis que està fent a la seva vida. És que tothom té a prop algun parat o un autònom que treballa menys... Però ens està afectant a tots" .