L'avanç de la igualtat de sexes, frenat per l'embat de la crisi

la igualtat entre homes i dones en tots els nivells de la societat és una mica més a prop, però encara queda molt lluny. Els últims passos, els que són més difícils de fer, s'estan veient obstaculitzats per la crisi econòmica. Sobretot per l'augment de l'atur en el sector serveis, «que és on es concentra un important percentatge de l'ocupació femenina», reconeix Carmen Plaza, directora general per a la Igualtat d'Oportunitats del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. «Hem de redoblar els esforços per evitar que les dones siguem les més perjudicades per la crisi», proposa Plaza, alhora que adverteix que la difícil situació econòmica també ha obligat moltes dones que fins ara no treballaven a buscar feina per pal·liar la desocupació dels marits i les parelles respectives.

De la dramàtica xifra de 5,2 milions d'aturats espanyols, 2,4 són dones que volen treballar. «Lamentablement, en la situació actual ho tenen més difícil que abans», adverteix la directora general per a la igualtat d'oportunitats.

FEINES I SOUS PITJORS/ Les perspectives s'assenten sobre la desigualtat de sexes mostrada per les fredes dades de l'INE. Les noies comencen fort en l'etapa universitària (són el 54,1% dels estudiants) i tenen qualificacions més bones que els homes (obtenen el 71,4% dels títols de grau i de màster). Però aquesta proporció no es reflecteix en la vida laboral. Les dones ocupen la majoria dels llocs de treball a temps parcial, perceben un 22% menys de salari i desenvolupen menys càrrecs de responsabilitat. A tall d'exemple, les dones només representen el 16,8% dels catedràtics d'universitat, el 7% dels membres del Tribunal de Comptes, el 9% a les reials acadèmies, el 34% del Senat, el 35% del Consell General del Poder Judicial i el 37,5 % del Congrés dels Diputats.

Segons un sondeig de l'empresa d'investigació social GESOP, la població no activa a Catalunya és un 10% més elevada entre les dones de 16 a 64 anys i el doble a partir dels 55. A tot Espanya, l'últim informe Eurostat apunta que el 26,1% de les dones estan exposades al risc de pobresa, davant d'un 24,5 % d'homes.

Les responsables d'Igualtat i de la Dona d'UGT i CCOO, Almudena Fontecha i Carmen Bravo respectivament, consideren que la reforma laboral perjudicarà més les dones, entre altres coses perquè, «com que suporten més càrregues familiars, s'adaptaran amb més dificultats a la mobilitat geogràfica» i perquè no s'incentiva la reincorporació al mercat de treball de les que han deixat el lloc de treball per maternitat o per tenir cura de familiars. «Aquesta reforma és discriminatòria, atempta contra els drets que s'estaven incorporant als plans d'igualtat», sentencia Bravo.

Marisa Sotelo, presidenta de la Fundació Dones, dubta que les mesures dels últims anys hagin contribuït a millorar la situació laboral de les dones, però té clar que aquesta nova reforma laboral «dificulta les seves possibilitats de participació en el mercat laboral i ho fa d'una manera indiscriminada».

Notícies relacionades

Ratolins de laboratori

Mor una icona de la crisi migratòria per una abraçada viral

Amparo Osca, professora titular de Psicologia al Treball de la UNED, creu que la igualtat d'oportunitats es ressentirà amb la crisi, ja que la situació econòmica condiciona els processos de selecció de personal en perjudici del sector femení. Ho justifica en els estereotips encara imperants en el sentit que les característiques dels càrrecs de més importància són més propis d'homes. Osca creu que la crisi afavorirà fins i tot més aquesta manera de pensar, a causa de l'existència de molts candidats per a pocs llocs de treball.

DOBLE DISCRIMINACIÓ / La crisi també provocarà una doble discriminació a l'hora de trobar feina entre el sector de les dones que tenen alguna discapacitat i les que es troben en risc d'exclusió social i per factors com l'addicció a drogues, violència de gènere o haver complert una condemna penal. «La primera reacció dels empresaris és negativa. Ho tenim més difícil que els altres, sobretot en aquests temps», lamenta Leonor Pérez, presidenta del Consell Interterritorial de l'ONCE a Madrid. «Al fet d'haver consumit drogues s'hi afegeix la bretxa de gènere estructural», apunta Henar Senovilla, portaveu de la Fundació Atenea.