Una perforació arriba per fi al llac Vostok, situat sota l'Antàrtida

Investigadors russos han arribat per fi alllac Vostok, un immens reservori d'aigua líquida que es troba a l'Antàrtida sota quatre quilòmetres de casquet glacial, segons ha avançat l'agència de notícies Novosti citant fonts de Roshidromet, l'organisme oficial rus de meteorologia i control ambiental. El misteriós llac subterrani ha estat 15 milions d'anys aïllat de la resta de la Terra, i per això els científics confien que pugui guardar restes de bacteris primitius i altres microorganismes. No obstant, no han transcendit detalls del descobriment. "Els nostres científics de la base antàrtica Vostok van acabar diumenge la perforació a la profunditat de 3.768 metres i van arribar a la superfície del llac sota la glacera", va afirmar concisament la font citada per Novosti.

250 per 40 quilòmetres

El reservori d'aigua fa 250 quilòmetres de llarg i 40 d'ample, amb un total de 12.500 quilòmetres quadrats. Tot indica que l'aigua del llac està a una temperatura de tres graus sota zero, per sota del punt de congelació, però es manté líquida per l'enorme pressió que suporta. Se suposa, és clar, ja que tot el que es coneix de la zona és per indicis indirectes: estudis sísmics i radiomètrics realitzats fa 20 anys.

Científics de l'extinta Unió Soviètica van iniciar les obres de perforació a la zona la dècada de 1970, en el marc d'un programa d'estudis paleoclimàtics. Per aquelles dates ignoraven encara l'existència del llac Vostok, que va ser descobert el 1996 amb l'ajuda d'investigadors britànics.

Notícies relacionades

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

La fiscalia sol·licita intervenir Cellex per evitar que es despatrimonialitzi

Els treballs es van suspendre cap al 1990 per falta de finançament, però sis anys després es va tornar a perforar, sempre en la mateixa zona.

Suspès en diverses ocasions

El 1998, quan faltaven uns 130 metres per a la superfície del llac, els treballs de perforació es van suspendre de nou a instàncies de la comunitat internacional i els grups ecologistes per temor que la tecnologia utilitzada en aquell moment pogués causar una possible contaminació de les aigües subterrànies.