Un comentari a Tuenti s'admet com a indici per condemnar un menor que va ratllar el cotxe a la seva professora

L'Audiència de Cantàbria ha inclòs entre els indicis per condemnar un menor per ratllar el vehicle d'una professora que l'havia castigat, després d'un comentari que aquest va fer a la xarxa social Tuenti. La Secció Tercera condemna el menor, de 14 anys d'edat, a 50 hores de prestacions en benefici de la comunitat per un delicte de danys, i una indemnització per valor de gairebé 1.400 euros pels danys produïts.

En concret, el març del 2010, el menor va ratllar amb una pedra la moto d'un dels seus professors; i el cotxe d'una professora, en aquest cas, en reacció a l'expulsió, aquell mateix dia, del centre educatiu per haver causat un incendi en un bany. I encara que no hi va haver testimonis directes dels fets, la sentència es recolza en indicis. Per exemple, una testimoni el va veure a prop del cotxe, mentre esperava que la seva mare l'anés a buscar després de l'expulsió, i els danys, efectivament, s'havien produït.

Però, a més, entre els indicis que s'enumeren, hi ha un comentari a laxarxa social Tuenti, en què va escriure: "Ha, ha, ha", just després de l'al·lusió que en aquella pàgina hi havia sobre els danys al cotxe de la professora. Un comentari que inicialment va negar haver escrit al·legant que encara que tenia ordinador no tenia internet, tot i que després va admetre que usava xarxes wi-fi. I encara que va dir "no saber" per què va escriure aquelles paraules, la sentència anota aquesta circumstància com "un altre indici més", no l'únic, dels sis que se citen.

Avaluació psicològica

Notícies relacionades

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

Sánchez promet a les víctimes de la dana un funeral d’Estat a València

Tots els indicis per separat no resultarien suficients per condemnar, però "en conjunt" sí que ho són, ja que expliquen el mòbil (les causes, és a dir, l'expulsió), com el fet i les reaccions. El condemnat va ser sotmès a una avaluació psicològica que va determinar que el noi recorria a mecanismes com la minimització i l'externalització, justificant sempre les seves conductes en causes externes i, en conseqüència, dificultant l'assumpció de responsabilitats. Es van detectar en ell, en les seves relacions interpersonals, conductes agressives per imposar el seu respecte als altres quan veia amenaçada la seva autoestima. Tenia una escassa capacitat d'empatia.

El menor mostrava un dèficit en el control d'impulsos i no tenia hàbits reflexius. Això portava a guiar les seves conductes cap a l'objectiu d'aconseguir la satisfacció immediata.  Les seves amistats eren amb altres nois de característiques normalitzades, amb qui comparteix aficions adequades a la seva edat, de manera que es va concloure que el menor estava en ple procés de maduració, en què es detectaven aquests factors de risc, que, s'avisa, podrien interferir en el seu òptim desenvolupament.