A anys llum de França

Tot i que el sentiment general és que«ara els conductors són més conscients al volant», segons afirmen dos experts en l'art d'anar en bicicleta com són Pedro Delgado i JoaquimPuritoRodríguez, encara queda molt camí per recórrer. Les campanyes públiques han sensibilitzat l'automobilista, però, per desgràcia, encara s'està a anys llum d'un país com França, on es respecta al màxim el cicloturista, on tenen un Tour considerat com un monument nacional i on la xarxa de carreteres secundàries (les vies departamentals) són un autèntic paradís per pedalar, amb pocs cotxes, que generalment circulen a la velocitat apropiada.

«En la meva època, quan era professional, la majoria dels conductors consideraven el ciclista com un destorb a la carretera i se t'acostaven a la bici per molestar-te, com si fossin justiciers al volant. Avui, afortunadament, aquesta mena de conductor ha desaparegut del mapa», explica José Luis Laguía, actualment tècnic del conjunt Movistar i que en la dècada dels 80 va ser considerat com un dels grans del gran grup espanyol.«Aquí, per desgràcia, encara no tenim la cultura de França, i ja no parlem d'altres països com Holanda o Bèlgica, però si més no ara la distància obligada d'1,5 metres, a l'hora d'avançar un ciclista, es comença a respectar», afegeix Laguía, que continua sortint en bici pels voltants de Matadepera (Vallès Occidental), on viu.

Vorals bruts

Pedro Delgado -un triomf al Tour i dos a la Vuelta el contemplen- manté activa la seva bicicleta. Les carreteres de Madrid, Segòvia i Lleó contemplen el seu pedaleig, que continua sent molt ràpid, i continua col·laborant en campanyes de sensibilització amb el cicloturista.«Desgraciadament la consciència que han pres molts conductors no repercuteix en més seguretat per al ciclista. Ara han agafat por de les bicicletes. Moltes vegades, en el moment d'avançar, toquen el clàxon, cosa que és un error, perquè pot espantar el ciclista. Molts encara veuen el cicloturista com un perill per a la circulació. A més a més s'han vetat algunes vies [Perico recorda la negativa que les bicis circulin per la C-17, entre Ripoll i Olot], cosa que obliga a fer voltes infinites, també falten carrils bici, els vorals moltes vegades estan bruts... Desafortunadament no tenim la riquesa de França en carreteres secundàries».

Una altra veu experta és la de Miquel Àngel Iglesias, ciclista professional de Valls (Alt Camp) que va obtenir als 80, entre altres èxits, el triomf cinc vegades en la classificació de les metes volants de la Vuelta i que continua mantenint-se en forma gràcies al ciclisme.«Hi ha un problema d'educació viària. Seria bo que a les autoescoles recalquessin als futurs conductors que per les carreteres també hi circulen bicicletes. Molts automobilistes obliden que la bici és un altre vehicle amb els mateixos drets, encara que cada vegada es respecta més la distància d'1,5 metres a l'hora d'avançar».

JoaquimPuritoRodrí- guez, el millor ciclista català en actiu, defensa que no veu tant de perill com abans.«Jo també sóc conductor i és aquí on critico de vegades els cicloturistes que ens volen imitar competint en carretera i retallant a les baixades per guanyar temps als seus companys de sortida, una cosa que és inconscient i que em desespera».

Notícies relacionades

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

Sánchez promet a les víctimes de la dana un funeral d’Estat a València

Israel Núñez, ciclista en actiu, diverses vegades campió d'Espanya de bici de muntanya (encara que la carretera és la seva base d'entrenament), destaca que«les campanyes han sensibilitzat el conductor i hi acostuma a haver panells que adverteixen de la presència de bicis a les carreteres amb més trànsit ciclista».

Entre les practicants femenines també hi ha queixes.«A vegades la bici vibra quan et passa un cotxe molt enganxat», afirma Rebeca Triquell, ciclista de Montblanc i plusmarquista de la Titan Desert, entre les dones. «Els conductors que són esportistes et respecten molt més», recalca.