Mor Manuel Jalón, l'inventor del pal de fregar, als 86 anys

L'enginyer Manuel Jalón Corominas, inventor delpal de fregar, ha mort aquesta matinada a Saragossa, als 86 anys, a causa d'una aturada cardiorespiratòria. Així ho ha confirmat un dels seus néts, Alejandro, que ha informat que va morir a l'Hospital Miguel Servet de la capital aragonesa, de forma ràpida i sense patir.

Manuel Jalón és l'inventor del pal de fregar, però en el seu currículum té a més altres patents molt importants, cominnovacions en la xeringa rebutjablei altres d'ús industrial.

Natural de Logronyo (la Rioja), va passar la major part de la seva vida a Saragossa, ciutat on va ser nomenat fill adoptiu el 1992, encara que prèviament va viure als Estats Units i a Finlàndia, on va treballar després d'obtenir el títol d'enginyeria aeronàutica --a Madrid-- i d'escriure la seva tesi doctoral sobre accidents aeronàutics.

A Saragossa hi va anar per treballar a la base aèria, però aviat va canviar el seu rumb laboral i el 1958 va crear l'empresa de pals de fregar aragonesaManufacturas Rodex i una altra d'exportació de xeringues rebutjables, Fabersánitas, de la qual va ser director.

Aixecar a la dona de terra

Jalón va posar a la venda els pals de fregar d'ús domèstic i industrials per a grans superfícies, un element que "va fer aixecar la dona espanyola de terra" i que va eradicar "les malalties que afectaven als genolls, les mans i la columna vertebral de les professionals de la neteja". Va exportar pals de fregar a 30 països, segons s'explica en una biografia de l'inventor a la pàgina d'internetwww.fregona.es.

L'autoria d'aquest invent se la va disputar amb Manuel Bellvis González, però finalment una sentència de l'Audiència Provincial de Saragossa va ratificar l'abril del 2009 que l'invent del pal de fregar corresponia a Manuel Jalón en virtut de la patent número 298.240.

Creativitat industrial

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

Ha estat membre del Consell Social d'Universitat de Saragossa i ha intervingut, com a docent i ponent en congressos sobre creativitat industrial, a les universitats de Barcelona, Sevilla, Oviedo o Santiago de Compostel·la, entre altres. El 1988 va crear la Fundació Castillo de Trasmoz, després d'adquirir aquest edifici, i va publicar el llibreLa leyenda negra de Trasmoz.

El funeral tindrà lloc diumenge que ve, dia 18, a les 14.00 hores, a l'església Sagrado Corazón de Jesús, situada al parc Miraflores de la capital aragonesa.