El boc expiatori

En la seva particular croada contra el dèficit, el desequilibri pressupostari i la despesa pública, l'Executiu encapçalat perArtur Masha obrat el verdader miracle d'emprendre duríssimes polítiques d'austeritat sense veure penalitzada la seva actuació a les urnes. Al contrari, una porció significativa de la població catalana els ha renovat la confiança, probablement subjugats per la salmòdia de la necessitat de les retallades com a única alternativa davant d'un desastre de dimensions majúscules.

Reforçats en el seu convenciment, interpretant els resultats electorals del 20 de novembre passat com una carta blanca per seguir aplicant mesures d'ajust encara més draconianes, el Govern de la Generalitat no va deixar passar ni 36 hores des del recompte de l'últim vot abans d'anunciar una nova tanda de mesures d'estalvi que incloïa, una vegada més, retallades en el sector púbic.

No és gens estrany que l'Executiu català tombi els ulls cap a l'administració i el funcionariat cada vegada que preveu reducció de despesa. Si ha pogut tancar quiròfans i, fins i tot, hospitals sencers durant dies, allargant les llistes d'espera per ser atès fins a l'infinit sense veure's excessivament afectat, ¿quin problema pot haver-hi a degradar les condicions de treball del personal de l'Administració?

El Govern Mas s'ha presentat a l'anomenada taula general de la funció pública amb un plec de mesures d'una magnitud monumental. D'un sol cop, la Generalitat vol fer retrocedir les condicions de treball en la funció pública fins a un escenari situat més de tres dècades enrere. I tot plegat sense oblidar que, en el cas del funcionariat i el personal interí, plou sobre mullat, ja que encara està vigent la retallada salarial del 5% instaurada el 2010, i durant tot aquest any s'han mantingut congelades les remuneracions.

Notícies relacionades

Niubó: "Les proves de competències no han anat bé"

D’‘El 47’ a la primera filòsofa en la selectivitat

És l'hora, doncs, que tots ens situem del costat del boc expiatori. Un boc on, per cert, el mileurisme està molt estès i les taxes de temporalitat són més altes, fins i tot, del que es dóna en el sector privat. I és l'hora també que la Generalitat concreti les seves amenaces i deixi de banda els eufemismes que li són habituals (revisió de plantilles, reduccions d'import...) perquè puguem avaluar amb deteniment si tot el que proposa s'ajusta a les lleis vigents i a les competències que li pertanyen.

No seria la primera vegada que en el seu entusiasme estalviador oblida el marc legal. Ho va fer -i va haver de retractar-se'n- quan va anunciar la supressió de pagues extres dels funcionaris i ho segueix fent amb molts acomiadaments a les empreses públiques que arriben als tribunals i són declarats improcedents, generant una despesa addicional en concepte d'indemnitzacions que és del tot innecessària per a nosaltres, els contribuents.