El rendible morbo de Ratón

«¿Qui et penses que tinc aquí, el Bin Laden?». El ramader Gregorio de Jesús fa broma mentre es disposa a obrir la porta del corral, al qual s'arriba després de recórrer una nau fosca. Està acostumat a observar cert acoquinament en els que esperen contemplar la bèstia al seu cau, a Sueca (València). Grinyolen les frontisses i un cop els ulls s'han tornat a habituar a la llum, a encara no quatre metres irromp la silueta del toro assassí. Allà hi ha Ratón, imponent. El brau, de 550 quilos, un veterà d'11 anys amb una serenor als ulls que no revela el seu poder mortífer, simplement clava la mirada en els estranys. Brujita, l'eixerida vaca que li fa companyia a l'estable, sembla més brava que no pas ell. Però aquesta impressió sucumbeix davant la llegenda forjada per les seves banyes.

La seva fal·lera per envestir les seves preses ja ha arrencat tres vides. «Ratón envesteix amb cornades altes i repetitives al mateix temps que balanceja el cap a esquerra i dreta, cosa que provoca en les seves víctimes una quantitat de ferides molt superior a la normal en aquests casos», explica la web de la ramaderia.

El seu negre halo homicida es va començar a forjar a Sagunt (València). Allà va caure banyegada la seva primera víctima. «Va ser un punt d'inflexió perquè allà, desgraciadament o no, va començar la seva fama», comenta De Jesús. Admet que en un altre país la llei potser hauria exigit sacrificar-lo. «Sí, en un primer moment vaig pensar fer-ho, però al final tothom t'aconsella i em van convèncer: els adults tenim la responsabilitat de decidir posar-nos davant d'un toro o no i l'animal no té consciència d'assassí, simplement el seu instint és el de defensar-se. És brau, i que envesteixi és una de les regles del perillós joc de la tauromàquia que tots assumim. ¿Per què he de matar-lo perquè ho fa?», argumenta.

A la plaça de Museros (València), el toro a penes va trigar 25 segons a perpetrar un altre atac mortal. L'estiu passat, a Xàtiva (València), l'historial dramàtic de Ratón es va completar. I com més sang, més caixet. El de Ratón s'eleva a 15.000 euros per actuació, 10 vegades més que qualsevol altre. És el cercle viciós del negoci del morbo. «Les places aprofiten el seu èxit per doblar el preu de les entrades, i hi ha estudis que calculen que l'impacte econòmic que genera Ratón a la població on actua és de 300.000 euros perquè molta gent ve des de lluny», afirma el ramader (o mànager).

No ha conegut vaca

Notícies relacionades

Ratolins de laboratori

Mor una icona de la crisi migratòria per una abraçada viral

Reconeix, no obstant, que l'espectacle ja no és el que en caldria esperar: «La pressió sobre qui el contracta acaba fent que es prohibeixi baixar a la plaça als que no són retalladors professionals, així que Ratón surt, la gent li fa fotos i quatre contractats el criden... però ja no hi ha emoció», apunta De Jesús. Sap que no pot trigar gaire a retirar-lo. Ratón s'ha fet vell i davant la discrepància entre la seva història llegendària i la realitat, hi ha qui comença a perdre-li el respecte.

«Quan el jubili, podrà muntar la seva primera vaca», comenta De Jesús, ansiós potser per recompensar la seva estrella. Ha pensat clonar-lo. «Però no em garanteixen que el clonat tingui el seu mateix valor i qualitats», assenyala. Avui, a Vinaròs (Castelló), els 4.000 aficionats que ompliran la plaça, atrets per una expectació que ha traspassat fronteres territorials, contemplaran el morbós espectacle de l'animal entristit. Però, avui sí, podran saltar a l'arena.