«La varietat sevillenca està en la pell i l'os»

«Mira, aquesta varietat morruda ja s'ha posat vermella per la calor, i la sevillenca està en la pell i l'os», comenta l'oliverer Joan Montesó mentre acaricia les olives de la seva finca als Reguers (Baix Ebre). Habitualment, en sol recol·lectar uns 11.000 quilos. «Aquest any crec que amb sort arribaré a 1.000 quilos», assenyala resignat. Montesó toca algunes branques seques de les seves oliveres i se'n desprenen les fulles. «Ja sabem que els estius són sempre durs, i si no plou per les festes de la Cinta [al setembre], ja anem malament», explica.

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

Aquest any, a més a més, el vent ha contribuït a assecar més la terra. Encara que plogués ara, a falta de poques setmanes per a la recol·lecció, «l'oliva ja no estaria a temps de trasformar l'aigua en oli, simplement s'ompliria d'aigua i ja està», lamenta Montesó. L'agricultor calcula que fins i tot plovent en els pròxims dies, «els arbres trigaran dos anys a tornar a la normalitat». De moment, s'aferra a les previsions que d'aquí a una setmana hi pot haver canvis.

DESPESES INCOMPARABLES / Montesó reconeix que tradicionalment els olivaires solien patir penúries a causa de les collites irregulars que ofereix aquest cultiu, però és clar, els temps han canviat: «El meu avi tenia tots els papers en una petita caixa, perquè amb l'escriptura de la casa i la contribució ja n'hi havia prou, però actualment necessitem tot un arxiu. Això significa que les despeses no són comparables». SÍLVIA BERBÍS