La revàlida de la indignació

Gairebé 1.000 manifestacions en 82 països. Aquest és el repte que afronta avui el 15-M, una pedra de toc per a la consolidació i la internacionalització del moviment. Cinc mesos després de la seva sonada irrupció en la vida pública espanyola, la gran majoria de les veus del pensament i del món acadèmic consultades per EL PERIÓDICO segueixen creient fermament en els indignats i en la seva capacitat de transformar la societat i la participació ciutadana en la política. Per molts d'aquests intel·lectuals, es tracta d'un procés sense marxa enrere, passi el que passi avui.

«El 15-M ha tret la política del formol i ha donat a molts ciutadans una nova esperança. Ha posat el dit a la llaga, i ha posat nom i cognoms als mals de la política i d'Espanya», valora el periodista i assagista Ignacio Ramonet, que és un dels principals teòrics del moviment antiglobalització.

Del 15-M al 15-O. Les acampades han quedat enrere i avui el moviment indignat busca la seva revàlida mundial. Encara que, a parer del president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, en cap cas s'hi juga el seu futur: «Aquest és un moviment a llarg termini, al qual no són exigibles resultats immediats. No és una foguerada, no s'apagarà. Les condicions objectives per al seu desenvolupament existeixen», afirma. «La crisi és cada vegada més general, més global, i els motius per indignar-se són els mateixos a tot arreu», apunta la catedràtica de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Victòria Camps.

I del 15-O al 20-N. «No s'ha de demanar el vot per a cap partit, però sí fer propostes. Cadascú pot tenir l'opció política que vulgui, però la gran força d'un moviment com aquest és aconseguir canvis independentment del signe del Govern», sosté l'exdirector general de la Unesco Federico Mayor Zaragoza. El seu vídeo encoratjant la participació en les manifestacions d'avui corre com la pólvora per la xarxa.

L'HORA DELS JOVES / De cara al futur, més enllà de les eleccions, la majoria de les veus consultades coincideixen que el 15-M haurà de deixar de ser un magma i estructurar-se d'alguna manera. «S'haurà d'inventar una nova forma d'organització política, i hauran de fer-ho els joves», afirma la sociòloga Marina Subirats. «Els grans tenim tendència a repetir els esquemes coneguts, a aplicar velles receptes, i ara el que es necessita és innovar», conclou.

La veu més crítica entre les consultades és sens dubte la del sociòleg Salvador Cardús, que dubta que el moviment ressorgeixi amb la potència que va aconseguir abans de l'estiu: «L'explosió inicial del 15-M es va produir en una societat en estat de xoc, que prenia consciència de la magnitud de la crisi i es va llançar a protestar. Però ara la gent ja té clar que la situació és greu i no només ens afecta a nosaltres, i ha anat passant del cabreig a la resignació i fins i tot a la comprensió».

/ La prèvia del 15-O

TANCADA A LA UB

Notícies relacionades

Les manifestacions dels indignats, en directe

Els indignats ocupen una facultat i diversos hospitals a Barcelona

a Barcelona va consistir en ocupacions festives de centres hospitalaris i educatius. Els indignats van anar a cinc hospitals, Vall d'Hebron, Sant Pau, Viladecans, Dos de Maig i Bellvitge, en què van fer pancartes i van organitzar tallers. Una de les accions més representatives va ser la tancada a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, al Raval, on més de 200 persones es disposaven ahir a pernoctar. Allà preveuen elaborar pancartes aquest matí, entre altres activitats, i a les quatre de la tarda sortiran del centre per anar en bloc a la marxa.

Els indignats han previst visualitzar la seva protesta en colors. A l'arribar a l'Arc de Triomf, la marxa es dividirà en tres blocs de manifestants, que portaran samarretes o banderoles vermelles per a l'educació, blanques per a la salut i verdes per a la vivenda, que es dirigiran a diferents punts de la ciutat.