La Vall d'Hebron ofereix la primera unitat pública de teràpia vaginal

Més del 80% de les dones que acaben de tenir un fill senten alguna mena de malestar, de diferent gravetat, a la zona genital els mesos posteriors al part. Descens de la matriu, el recte o la bufeta, dolor al mantenir relacions sexuals i sensació que no controlen la musculatura que els sosté la pelvis són algunes de les seqüeles. Mal tractades, o no ateses, aquestes molèsties poden donar lloc, cinc o sis mesos després, a un degoteig incontrolable de l'orina o a una incontinència fecal i de gasos, conseqüències òbviament molestes, depriments i limitadores de la vida quotidiana.

Cap hospital públic de Catalunya s'havia ocupat fins ara d'avaluar, quan acaben de parir i de manera preventiva, les dones que pel tipus d'embaràs i les circumstàncies del part que acaben de protagonitzar són clares candidates a patir aquesta mena de malestars. Un equip de ginecòlegs, obstetres i psiquiatres de l'Hospital de la Vall d'Hebron, de Barcelona, ha creat la primera unitat que cobreix aquest buit. Ja han atès 110 de les prop de 2.000 dones que han parit en aquest centre des de començament d'any. «Fins ara, sabíem que moltíssimes dones tenen problemes al sòl pelvià, perquè atenem parts en què es produeixen esquinçaments greus a la vagina o a l'anus, però les perdíem de vista quan els donàvem l'alta després del naixement del nen», explica José Luis Sánchez, coordinador de la unitat de disfunció del sòl pelvià postpart de la Vall d'Hebron.

Encara que el patiment que causen aquestes seqüeles és notable, el fet que, en més o menys mesura, afectin a una abassegadora majoria de noves mares les va convertir, històricament, en una mena de peatge femení consubstancial al fet de ser mare.

«Moltes dones que pateixen incontinència fecal no ho expliquen ni al seu metge, encara que és un problema amb conseqüències d'allò més greus», explica Sánchez. «Les lesions del sòl pelvià no maten ningú, però és terrible no poder moure't de casa, o passar vergonya cada vegada que has de sortir corrent per anar al vàter -afegeix-. Les nostres àvies ho silenciaven, però no és tolerable continuar ignorant un problema que, a més a més, té solució».

PARTS AMB PRESSES / L'alegria que li va suposar a la Maite, infermera de 44 anys, el naixement de la seva filla

-una nena nascuda després de costosos intents de fecundació artificial- es continua barrejant amb les gravíssimes seqüeles que li va deixar el part. Es va allargar més de 24 hores, en què va aparèixer una sobtada infecció abdominal que va complicar la possibilitat de fer-li la cesària o d'adormir-la amb una injecció epidural. El part durava tant que els ginecòlegs temien per la salut de la nena, i per això li mesuraven les constants cada 10 minuts amb una lleu punxada a la coroneta.

Notícies relacionades

Una aplicació connecta el sobrant dels súpers amb les oenagés

Multes de fins a 500.000 euros contra el malbaratament alimentari

Van esperar i van esperar que la vagina de la Maite es dilatés, cosa que no va passar. Finalment, sense temps per esperar ni un segon més perquè el nadó ja no tolerava continuar sense respiració pulmonar, va aparèixer a la sala de parts un ginecòleg proveït d'uns fòrceps, una pala articulada que va subjectar el cap de la nena i el va estirar sobtadament. «Vaig patir més d'un esquinçament, a la vagina, a l'anus i a tota la musculatura de la pelvis», relata la Maite. Immediatament va ser conduïda a la unitat del doctor Sánchez. Des d'aleshores -la nena té 18 mesos- aquesta infermera ha passat per períodes d'incontinència fecal i d'orina, que ha suportat amb la constant repetició d'uns exercicis intrauterins que li han ensenyat a la Vall d'Hebron. Segueix amb flatulència incontrolada. «M'ha caigut la bufeta sobre l'úter i retinc l'orina sense ser-ne conscient, amb risc d'infecció», explica, resumint així un llarg episodi postpart que haurà de resoldre amb una intervenció quirúrgica. «Em posaran unes malles perquè la bufeta pugi», explica la Maite.

«Un naixement amb fòrceps utilizats amb presses converteix la partera en candidata a rebre tractament», afirma el ginecòleg. Quan l'obstetre s'ajuda amb unes espàtules -grans culleres- per obrir una vagina que no es dilata, el risc d'esquinç és similar al d'un nadó que pesi més de quatre quilos.