Els hospitals maternals redueixen els parts traumàtics

La intervenció del bisturí per obrir el perineu en el moment del part i facilitar així la sortida del nen -procés denominat episiotomia- ha deixat de formar part del protocol habitual en els naixements que són atesos a les principals maternitats de Catalunya. La de l'Hospital de la Vall d'Hebron recorre a aquesta pràctica en menys del 20% dels parts, assegura el ginecòleg José Luis Sánchez. L'àrea maternal de l'Hospital Clínic aplica l'episiotomia en un 30% dels parts. La tendència a evitar el tall vaginal s'ha generalitzat a mesura que les àrees maternals dels hospitals han incorporat criteris que intenten que un part s'assembli més a un esdeveniment natural que no a l'operació d'un òrgan malalt.

El tall del perineu, causa de freqüents seqüeles a la zona de la pelvis i als òrgans genitals de les dones que acaben de ser mares, s'aplicava fa tot just cinc anys en el 80% dels parts que atenien els hospitals públics i les clíniques privades de Catalunya.

TOT TRAVESSAT / Si tot va bé, en una episiotomia el bisturí s'endinsa dos centímetres en la musculatura genital, i això implica haver de fer quatre o cinc punts de sutura una vegada ha sortit el nen. Si el naixement acaba amb l'ús de fòrceps, l'obertura vaginal es desproporciona i el bisturí travessa la pell, el múscul i la mucosa vaginal. Pot arribar a ser de set centímetres de profunditat. Les lesions postpart, en forma d'esquinçament d'esfínters i incontinències d'alguna mena, són inevitables en aquests casos. «Ja no fem episiotomies per sistema -reitera Sánchez-. Només s'apliquen si el perineu no es distén i hi ha el risc que els esfínters s'esquincin durant el part».

Notícies relacionades

La Vall d'Hebron ofereix la primera unitat pública de teràpia vaginal

Una aplicació connecta el sobrant dels súpers amb les oenagés

Aquest no és l'únic canvi que han experimentat els protocols oficials de parts. L'objectiu és evitar que les dones a qui desagrada que el seu fill neixi en un ambient quirúrgic optin per quedar-se a casa en el moment del part. Així, a les unitats de neonatologia es tendeix a evitar que la dona acabi la fase de dilatació uterina amb una via de sèrum punxada a la vena, precedida d'una lavativa i d'un rasurat rigorós que se li ha aplicat tan bon punt han començat les contraccions.

Quan el part és considerat de baix risc, el més habitual és que sigui atès per una llevadora, amb supervisió mèdica. La dona escull la postura en què haurà d'estar mentre neix el seu fill -cara amunt, asseguda, a la gatzoneta- i no necessàriament ha d'estar en un quiròfan. A mesura que el naixement es complica, la cura d'aquests detalls va disminuint i el part deixa de ser tractat com un acte fisiològic per transformar-se en una urgència quirúrgica. Un detall important d'aquesta transformació el va aportar la decisió de propiciar la lactància materna des de les primeres hores de vida del nen. Aquests canvis en l'atenció del part es van iniciar als hospitals Clínic, la Vall d'Hebron, Sant Joan de Déu i Sant Pau. En l'actualitat, els subscriuen una vintena de centres catalans.