El savi de moda

Senyor Hessel, ¿com s'ha d'abordar la crisi nuclear al Japó? Senyor Hessel, ¿quin missatge envia als indignats espanyols? Senyor Hessel, ¿hi ha esperança per al conflicte palestino-israelià? Senyor Hessel, ¿quina és la sortida a la crisi grega? Aquests són alguns exemples de l'allau de preguntes a les quals s'enfronta Stéphane Hessel en les seves compareixences públiques. Als 93 anys, l'autor d'¡Indigneu-vos!i¡Comprometeu-vos!i inspirador del moviment del 15 M, s'ha convertit en el savi de moda, en una espècie d'oracle amb unes apreciacions que són rebudes gairebé com a profecies.

Divendres passat, Hessel es va sotmetre al ritual responent amablement a la infinitat de qüestions plantejades per la premsa internacional a París. I quan, després d'una hora i mitja de bombardeig, un periodista polonès el va interrogar sobre la situació dels immigrants gitanos, va optar per la ironia.«Sóc un vell diplomàtic, no algú que pot solucionar tots els problemes», va adduir amb un somriure murri abans de postil·lar que el seu paper es limita a«inspirar coratge als joves per mobilitzar-se».

Energia poc habitual

No hi ha dubte que el missatge la va encertar de ple per sobre de tota previsió. El seu primer pamflet es ven com si fos una novel·la de Dan Brown. A França (es va publicar a la tardor del 2010) ja ha arribat als tres milions d'exemplars i a Alemanya va pels 700.000. I el seu segon llibre,¡Comprometeu-vos!, supera la cota dels 100.000 exemplars tres mesos després d'arribar a les llibreries franceses. A Espanya, aquest diàleg amb un jove militant ecologista, Gilles Vanderpooten, en què insta a passar de la indignació al compromís, surt demà a la venda.

¡Indigneu-vos!s'ha traduït a 25 idiomes. Hessel està«molt satisfet»que per primera vegada l'hagin traduït«al català, al basc i al gallec». Ara està a punt de ser publicat en xinès.«Estic especialment content d'aquesta iniciativa, però no sé si a les autoritats els agradarà gaire»,diu amb humor l'autor, disposat a viatjar a Pequín per donar suport a l'agosarat editor.

Se l'ha de veure per creure tota l'energia que té aquest nonagenari d'estil elegant i ferm. La seva agenda és digna d'un ministre. No només pels actes relacionats amb l'activitat editorial. Hessel predica amb l'exemple. Després d'atendre els informadors, divendres va participar en un acte en favor d'una nova economia social, no presonera dels mercats, amb l'ideòleg Edgar Morin. La nit anterior havia fet una xerrada a Dijon, on va defensar la causa en què posa tota la seva obstinació: Palestina. Els últims anys ha visitat Gaza cinc vegades i recolza activament la nova flotilla que partirà aquest mes de Marsella en direcció a la costa de la franja desafiant el bloqueig d'Israel.

En un món enfonsat en la crisi, ple d'incerteses, aquest venerable lluitador pels drets humans disfruta d'una credibilitat que no tenen molts governants. Una autoritat moral avalada per la seva impressionant trajectòria. Heroi de la Resistencia, va sobreviure als camps d'extermini de Hitler, entre ells Buchenwald, i va participar en el naixement de la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada l'any 1948 per les Nacions Unides.

Del contingut d'aquesta carta, avui no en canviaria ni una coma.«Ni tan sols el punt en què diu que la propietat privada és sagrada». Però sí que afegiria un aspecte encara desconegut en aquella època. Hessel advoca per«una declaració dels drets de la Terra».

Optimista impertorbable

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

A més de considerar que l'ecologia és un dels grans reptes de la societat, posa l'accent en la moralització del sistema.«El que ens oprimeix és l'oligarquia econòmica i financera»,sosté. I encara que creu que la violència no és una cosa necessàriament«horrible»-recorda que va ser necessària a la Revolució francesa o la descolonització- la considera poc «eficaç» en un context democràtic. La seva recepta consisteix a«pressionar els polítics»perquè tinguin«el coratge»d'enfrontar-se a l'oligarquia.

Una muntanya tan alta no impedeix que Hessel es proclami un«optimista impertorbable». Després d'haver passat per l'infern nazi i d'haver conegut les tèrboles interioritats de la política, conserva una mirada neta i franca. Somriu com si la vida no li pesés, i exhibeix unfair play tan sols equiparable al seu sentit de l'humor.«Les crítiques que em fan són justificades. També tinc adversaris, tot i que no tants com voldria».