La legitimitat dels polítics

El fet que els polítics se surtin dels seus programes, facin pactes en què no participen de cap de les maneres els seus votants i desenvolupin un pla unànime, per activa o per passiva, per socialitzar la misèria que ells i els seus homòlegs d'altres països han propiciat entre les classes treballadores, els deslegitima moralment per exercir la seva funció.

Bloquejar l'entrada d'aquests individus al Parlament no ha de ser considerat, doncs, un acte antidemocràtic, sinó de protecció de la justícia. Els polítics desnonen cada dia la democràcia, se n'omplen la boca per després amagar-la sota l'alfombra. Protegir el Parlament d'impostors així suposa un acte de coherència. Si l'opinió pública ha estat d'acord fins ara en la pèrdua de legitimitat moral per part de la classe política, ¿a què ve ara defensar que un símbol democràtic com és el Parlament de Catalunya sigui utilitzat

com a corral per a la seva pantomima?

Quan es parla de democràcia, caldria especificar què és el que es democratitza. Democratitzar la misèria, la ignorància, la por, la desafecció i l'engany, també és violència. Qualsevol força exercida genera una força de la mateixa intensitat i en sentit contrari. És pura física. I

les forces exercides, les violències, són diàries, contundents i atroces.

Notícies relacionades

No ens desallotjaran

El Parlament vol un pla de xoc contra els desnonaments

Retallar drets socials, com la sanitat o les ajudes a les famílies nombroses per als llibres de text, és violència. Justificar la repressió de la dissidència en nom de la democràcia és violència. Defensar un sistema que se sosté sobre milions de cadàvers en els països subdesenvolupats, sobre guerres injustes pel control del petroli, també és violència.

L'obsessió per privatitzar sectors que mai haurien de perseguir el lucre material és violència. Obviar responsabilitats en la crisi econòmica és mentir, enganyar, i és en conseqüència violència.