La plaça, a tot arreu

Ara és quan realment va es posarà a prova l'anomenatmoviment 15-M o delsindignats. Ara és quan s'ha de demostrar que aquestaacampada no representava uns nens asseguts sobre un castell de sorra. Ara és quan hem de fer visible que hi ha vida més enllà del símbol. Entres setmanes, hem aconseguit deixar una idea molt clara: la necessitat de recuperar lesplaces (totes, no només la de Catalunya) com a espais dedebat per a tothom qui vulgui.

Notícies relacionades

Els indignats deixaran aquesta setmana l'acampada del centre

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

El15 de juny, el Parlament aprovarà lesretallades. Ja saben a qui han d'estrangular i ja han fet els seus tractes per donar-se suport entre tots perquè tirin endavant. Alguns partits s'abstindran, esperant rèdit polític; altres hi votaran en contra per quedar bé amb el seu electorat; i els que tenen més escons hi votaran a favor. Simple i democràtic, vaja. És important que aquell dia es trobin amb eldamos allà, al se davant, per exercir el seukratos, perquè si es pot acomiadar algú en el sector privat per mala gestió, el poble té tot el dret a intentar fer fora per causes objectives al polític de torn. L'acampada deixa l'exigència d'unademocràcia real on s'escolti la veu de la gent més sovint i no cada quatre anys.

És molt important entendre que anar-se'n de laplaça no és ni una derrota ni una renúncia. Ara, les assemblees de barri han d'agafar força. El seu objectiu és estendre una nova educació democràtica i assembleària als barris, les associacions de veïns i, en general, la vida de la gent.