Publicada a El Periódico el dia 31 de maig

La coartada d'Óscar

La veu gravada del narcotraficant que la justícia italiana atribueix a Sánchez sona diferent de la seva

Els excaps del català pres a Itàlia afirmen que era a Montgat quan es van cometre els delictes

Un treballador a l’empresa Rogi de Montgat, on va treballar Óscar, ahir a la tarda.

Un treballador a l’empresa Rogi de Montgat, on va treballar Óscar, ahir a la tarda. / CARLOS MONTAÑÉS

3
Es llegeix en minuts
M. CATANZARO / A. BAQUERO

Óscar Sánchez, el veí de Montgat (Maresme) que ha estat condemnat per un tribunal de Nàpols a 14 anys per narcotraficant, té una coartada que ningú va examinar ni en el judici ni abans d'extradir-lo a Itàlia, on està pres pendent d'un nou procés en què pot tornar a ser condemnat. Els excaps de Sánchez afirmen que aquest estava treballant a Montgat la majoria dels dies que, segons les autoritats italianes, era a Itàlia organitzant la tramesa de carregaments de droga. I recolzen el seu testimoni en els fulls de salari del condemnat, als quals ha tingut accés EL PERIÓDICO.

La policia i la justícia italianes acusen Sánchez de ser enllaç a Catalunya per al tràfic de drogues entre càrtels de Sud-amèrica i la Camorra napolitana. A partir d'una sèrie de reserves d'hotels fetes a nom del detingut, els Carrabiners i la Guàrdia de Finances sostenen que l'any 2005 Sánchez va estar cinc vegades a Itàlia: a Roma, Florència i San Remo, i el 2006, en tres ocasions més a Florència, Salern i Nàpols. Els seus amics i excompanys, no obstant, consideren que va ser víctima d'una suplantació d'identitat per part d'un narco que va utilitzar el seu DNI i un telèfon a nom del pres per portar a terme les seves activitats delictives.

LES NÒMINES De les vuit dates, en sis té coartada. Tant els seus excaps a la Cordelería Rogi, on va treballar des del 2003 fins al febrer del 2006, com els del túnel de rentat on va estar treballant després han mostrat les seves nòmines. I allà no hi consten ni baixes, ni permisos en els dies que se suposa que estava de tractes mafiosos a Itàlia, i que tampoc eren època de vacances. «Si hagués demanat un permís sense sou o una baixa per anar-se'n de viatge constaria aquí. I aquí surt que va treballar tots aquests dies», comenta Josep Gili, propietari de la corderia, on consta, en les nòmines, que Sánchez rebia fins i tot un plus per puntualitat. Només en un parell de dates Óscar no té coartada: un diumenge, en què no va treballar perquè era festiu, i un dia d'agost en què va tenir vacances.

El mateix passa en les dates en què treballava al túnel de rentat. El 14 d'abril del 2006, quan segons la investigació italiana Sánchez va ser a Salern per coordinar l'entrega de 74 quilos de cocaïna, la propietària de l'autorentat assegura que es trobava a la feina.

La inculpació de Sánchez es basa en unes gravacions d'un mòbil que està a nom seu i amb el qual parla algú organitzant trameses de droga. Per a la justícia italiana, això prova que el narco és Óscar Sánchez. Però les veus del narco i d'Óscar no semblen coincidir. EL PERIÓDICO ha tingut accés a les gravacions de les converses que presumptament va mantenir Sánchez per organitzar aquelles trameses de droga, així com al peritatge de veu que se li va fer a Itàlia.

Notícies relacionades

ACCENT I GIRS En les gravacions, es percep que el narco té accent sud-americà i utilitza expressions i girs no habituals a Espanya, com guacho o guachito. EL PERIÓDICO va reproduir aquestes gravacions davant coneguts d'Óscar, que van opinar sense cap mena de dubtes que aquella no és la seva veu. «Aquest no és Óscar. N'estic totalment segura. A més a més, Óscar té una veu molt nasal i característica», va dir Ana, la propietària del túnel de rentat.

Però el peritatge judicial italià va concloure que les dues veus corresponen a la mateixa persona. La condemna es basa en aquest peritatge. El pèrit, Roberto Porto, va assenyalar que la veu de Sánchez coincideix en un 95% amb la de l'autor de les trucades. L'argument és la coincidència del so de les consonants oclusives sordes (p, t, k i altres) i la presència tant en una veu com en l'altra d'un balboteig consistent a repetir el començament d'una paraula o una frase: «Del-del matí» o «Ja-ja tinc la documentació». El pèrit va manifestar que només el 0,8% dels adults parlen així i va reforçar la seva conclusió amb una anàlisi espectrogràfica de veu.